Quadern de bitàcola · 7 indrets

Què veure i què fer a Benavente

Què veure i què fer a Benavente (Benavente y Los Valles, Zamora): 7 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Natura · 1 Activitats · 2 Fites històriques

A quina distància del centre de Benavente és cada lloc

La Torre del Cargol 900 m

Pobles a prop de Benavente

Espanya › Castella i Lleó › Zamora › Benavente y Los Valles › Benavente

Què veure i què fer a Benavente

Benavente
Poble
Benavente és una ciutat zamorana de 17.309 habitants, capçalera de la seva comarca, situada en un altiplà a la confluència de dues grans valls, les dels rius Esla i Órbigo, que neix de la unió dels rius Luna i Omaña a la veïna província de León. Concentra una mica més de la meitat de la població de la seva comarca, d'uns 33.000 habitants, i se situa a 65 km de Zamora, 75 de León i 113 de Valladolid. Conserva la Torre del Caracol, resta del castell dels comtes avui convertit en Parador, l'església romànica de Santa María del Azogue, i s'hi corre el toro ensogat abans del Corpus.
La Torre del Cargol
Monument
Única part dreta del castell-palau de la Mota, que els Pimentel van posseir a Benavente i que en el seu apogeu va ser un dels alcàssers més sumptuosos d'Espanya, amb jardins que ocupaven bona part de la vall del riu Órbigo, dels quals encara es conserven fonts i escultures en mans privades. El conjunt va quedar arruïnat per les tropes franceses el 1809, durant la guerra de la Independència, llevat d'aquesta torre, obra de començaments del segle XVI manada aixecar pel IV i V comte de Benavente, de la Casa Pimentel, que barreja els estils gòtic i renaixentista i conserva escuts familiars a la façana. Declarada Monumento Nacional (antiga figura de protecció del patrimoni, avui integrada en el Bien de Interés Cultural), és avui propietat estatal i integra el Parador de Benavente; a la seva planta principal guarda un artesonat mudèjar del desaparegut convent de San Román del Valle.
Santa María del Azogue y San Juan del Mercado
Monument
Els dos grans temples medievals de la vila concentren el seu patrimoni eclesiàstic i recorden els dos mercats al voltant dels quals va créixer la ciutat, elevada a tal rang per Alfons XIII el 1929.
El fur de Ferran II a Benavente
Fita
Ferran II va concedir a Benavente el seu primer fur el 1164 i el 1181 va ampliar el seu territori amb l'annexió de les valls; el 1230 la Concòrdia de Benavente va segellar la unió definitiva de Castella i Lleó.
La Carrera de Benavente
Fita
Durant l'ocupació napoleònica el general francès Lefebvre va ser capturat el 1808 en l'episodi conegut com la Carrera de Benavente, dins de la Guerra de la Independència; el castell dels comtes va quedar destruït en aquells mateixos anys de guerra. El nom, encunyat per la historiografia francesa, designa la retirada precipitada de l'exèrcit britànic de John Moore cap a La Corunya a finals de 1808, en la qual les seves tropes van cometre actes de pillatge contra la població de les valls abans de ser frenades pels seus oficials. La persecució va acabar setmanes després en l'enfrontament d'Elviña, prop de La Corunya, on el mateix Moore va morir el gener de 1809.
El Toro Enmaromado
Activitat
El Toro Enmaromado és la festa identitària de Benavente (Zamora), la segona localitat de la província amb 17.309 habitants. El dia gran se celebra el dimecres anterior al Corpus Christi: es deixa anar un toro pels carrers lligat per les banyes amb una maroma d'uns 100 metres, que els mossos agafen i amb la qual van guiant l'animal per un recorregut fix, aturant-se a tres argolles predeterminades, fins a conduir-lo a l'escorxador on és sacrificat. Les festes duren una setmana i inclouen altres festejos taurins, com encierros, becerrades, toros del alba i corrides, a més d'actes culturals i musicals. Declarat d'interès turístic regional el 1991 i festeig taurí tradicional el 2000.
La confluència de l'Esla, el Tera i l'Órbigo
Natura
La ciutat s'aixeca a 741 metres on es troben les valls de l'Esla, el Tera i l'Órbigo amb la vora de Tierra de Campos; aquesta cruïlla d'aigües i camins explica el seu paper històric de capital comarcal.