Quadern de bitàcola · 3 indrets

Què veure i què fer a Carpio

Què veure i què fer a Carpio (Tierra de Medina, Valladolid): 3 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Natura · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Carpio és cada lloc

El riu Trabancos 6,7 km

Pobles a prop de Carpio

Espanya › Castella i Lleó › Valladolid › Tierra de Medina › Carpio

Què veure i què fer a Carpio

Carpio
Poble
Carpio és una vila de la província de Valladolid, a la comarca de Tierra de Medina, situada a 759 metres d'altitud. Té 923 habitants, davant dels 656 que reunia a mitjan segle XIX. El 23 de novembre de 1809 es va lliurar al seu terme la batalla de Carpio, en què les tropes espanyoles van vèncer les franceses. El seu escut heràldic i la seva bandera van ser aprovats oficialment el 22 de març de 2005. Conserva l'església parroquial de Santiago Apóstol com a principal edifici del seu patrimoni.
El riu Trabancos
Natura
El Trabancos és un riu de caràcter transitori, afluent del Duero pel sud, que neix a la Moraña abulenca, prop d'Herreros de Suso, a uns 1.100 metres d'altitud, i recorre uns 85 quilòmetres fins a desembocar a Pollos, discorrent entre les valls del Zapardiel i el Guareña. La seva llera, estable però amb cabal escàs llevat de les pluges torrencials, travessa els 56,50 quilòmetres quadrats del terme de Carpio, entre altres localitats vallisoletanes com Fresno el Viejo i Castrejón. Durant segles va mancar de ponts, de manera que a l'hivern les riuades deixaven incomunicat el camí, un inconvenient que van anotar els viatgers del segle XIX.
La batalla de Carpio
Fita
La batalla de Carpio es va lliurar el 23 de novembre de 1809 al costat d'aquesta localitat vallisoletana, propera a Medina del Campo, durant la guerra del Francès. Les tropes napoleòniques, amb 10.000 homes a les ordres del general Kellerman, ocupaven la plaça; els espanyols, uns 19.000 soldats manats pel duc del Parque, van avançar sobre ella i van lliurar un combat dur, en què van morir els caps espanyols Salvador de Molina i el coronel Juan Drimgold. Els francesos van ser rebutjats i la plaça va quedar lliure, tot i que la victòria no va resultar decisiva: dies després, el 28 de novembre, els francesos es van prendre la revenja a Alba de Tormes. El poble, que aleshores rondava els 650 habitants, va quedar com a referència de la campanya a la riba del Trabancos.