Quadern de bitàcola · 8 indrets

Què veure i què fer a Peñafiel

Què veure i què fer a Peñafiel (Campo de Peñafiel, Valladolid): 8 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 1 Activitats · 2 Curiositats · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Peñafiel és cada lloc

Pobles a prop de Peñafiel

Què veure a Curiel de Duero 5 km · 5 llocs
Què veure a Bocos de Duero 5,5 km · 3 llocs
Què veure a Manzanillo 5,6 km · 3 llocs
Què veure a Pesquera de Duero 5,8 km · 3 llocs
Què veure a Langayo 7 km · 3 llocs
Què veure a Fompedraza 7,1 km · 3 llocs
Què veure a Olmos de Peñafiel 7,3 km · 3 llocs
Què veure a Torre de Peñafiel 7,4 km · 2 llocs

Espanya › Castella i Lleó › Valladolid › Campo de Peñafiel › Peñafiel

Què veure i què fer a Peñafiel

Peñafiel
Poble
Peñafiel és una vila de 5143 habitants, capçalera de la seva comarca, el terme de la qual inclou a més les localitats d'Aldeayuso, Mélida i Padilla de Duero. Repoblada l'any 912 i reconquerida el 1013, s'alça al peu del turó que corona el seu castell. A començaments del segle X, amb el nom de Penna Fidele, va ser plaça forta del Comtat de Monzón davant d'Al-Àndalus, i amb Sancho García es va convertir en castell de frontera de posició privilegiada. El seu gran senyor va ser don Juan Manuel (1282-1348), nebot d'Alfons X el Savi, que la va triar com a lloc preferit de tots els seus estats. Incorporada a la corona de Castella el 1367, va ser atorgada el 1448 a Pedro Girón. El 1927, onze viticultors hi van fundar la primera cooperativa de la Ribera del Duero, origen de Protos.
La Plaça del Coso
Monument
Plaça urbana de Peñafiel, coneguda com el Corro o Corro de los Toros, documentada com a escenari de curses des de 1433, en ple edat mitjana. Rectangular, d'uns 3.500 metres quadrats, la tanquen 48 edificis d'entramat amb balconades adintellades de fusta, decorades amb motius arabescos i aixecades entre els segles XVIII i XIX, a les quals des del seu origen s'hi ha pujat per presenciar els espectacles de la plaça. Abans dels toros va acollir justes i torneigs medievals; avui fa de plaça de toros en les festes de San Roque, a l'agost, i serveix d'escenari a la Baixada de l'Àngel el diumenge de Resurrecció. Per no estar presidida per un ajuntament o una església, se la considera més un palenc que una autèntica plaça major, encara que se li atribueix ser una de les primeres d'Espanya per la seva singularitat.
Convent de San Pablo de Peñafiel
Monument
El convent de San Pablo s'aixeca sobre les restes de l'antic Alcázar d'Alfons X, a Peñafiel (Valladolid), vila que va arribar a comptar divuit parròquies en la seva època d'esplendor. Data del segle XIII i al segle XIV es va convertir en monestir, de traça gòtic-mudèjar amb arcades de maó a la capçalera, el millor testimoni d'aquest mudèjar de maó a la localitat. De l'antic Alcázar es conserva l'emplaçament, la base d'una torre que avui sosté l'espadanya de pedra de dos cossos, i el pati d'armes, convertit en el claustre del convent. Al costat de l'altar major es guarden, en una urna de pedra, les restes de l'infant don Juan Manuel, autor d'El Conde Lucanor, al costat d'una altra urna de fusta amb les restes de Juana de Aza, mare de Santo Domingo de Guzmán.
La Torre del Rellotge de Peñafiel
Monument
Va néixer com a campanar de l'església romànica de San Esteban, aixecada el 1086 i enfonsada el 1613 segons els llibres de fàbrica de Santa María de Mediavilla. El 1532 ja es documenta un rellotge mecànic a la torre; la maquinària actual és de 1884 i va sortir dels tallers francesos de Prost Frères, muntada pel rellotger val·lisoletà José Martínez de Velasco. La campana del Concejo que marca les hores, també anomenada campana del Rellotge, data de 1664 i ha marcat durant generacions la vida dels habitants de Peñafiel. El rellotge va funcionar gairebé sense interrupció fins al 1998, quan va quedar parat fins que el 2012 va ser restaurat per Daniel Sanz Platero; el seu remuntatge continua sent manual, amb una corda que dura vuit dies.
Els cellers subterranis del turó
Curiositat
Sota el turó del castell es van excavar més de dos quilòmetres de galeries que mantenen una temperatura constant al voltant dels quinze graus. Una sola d'aquestes bodegues va arribar a acollir tres mil bótes.
Pintia i la necròpolis de Las Ruedas
Curiositat
A Padilla de Duero s'excava la ciutat vaccea de Pintia, habitada del segle VI abans de Crist al III després. Declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) el 1993, té tres zones: la ciutat, la necròpolis i una terrisseria.
La Baixada de l'Àngel
Activitat
Representació que té lloc a Peñafiel (Valladolid) cada Diumenge de Resurrecció a la plaça del Coso: un nen vestit d'àngel baixa per una maroma per retirar el vel negre que cobreix la imatge de la Mare de Déu. La tradició, d'arrel litúrgica medieval, es documenta des de 1799, quan els llibres de la Confraria del Santíssim Sagrament ja registraven les despeses de la funció; comparteix forma amb celebracions semblants d'altres localitats espanyoles, com Aranda de Duero, Alfarrasí o Tudela. Va ser declarada Fiesta de Interés Turístico Nacional (la màxima distinció turística estatal per a festes populars) el 30 de juny de 2011.
El celler cooperatiu que va donar origen a Protos
Fita
Onze viticultors de la vila van fundar aquell dia la bodega cooperativa que seria el germen de la denominació d'origen Ribera del Duero, reconeguda oficialment el 1982 amb el tempranillo com a varietat principal.