Poble
Serón de Nágima és una vila de 125 habitants a la comarca de Las Vicarías, a la província de Sòria; el 1833 se li va afegir 'Nágima' al nom per distingir-la d'altres localitats homònimes d'Almeria i Sevilla. Va ser plaça fronterera davant l'islam entre els segles VIII i XIII, amb una mesquita sobre la qual es va aixecar després l'església de Nuestra Señora del Mercado, i va estar envoltada per una muralla de tàpia, calç i còdols amb tres portes, de les quals encara es conserva algun vestigi. Va tenir també call jueu, documentat sobretot al segle XVI a l'anomenat Barrio Escobar. La va reconquerir Alfons el Bataller cap al 1120-1125, i el 1138 Alfons VII va donar la vila al bisbe de Sigüenza perquè la repoblés. Conserva castell, plaça major, tres esglésies i els seus pairones.
Monument
Fortificació de planta rectangular amb dues torres als angles de la cara sud, aixecada en tàpia i enquadrada entre els castells-palau mudèjars que apareixen des del segle XIV avançat. Avui figura a la Llista Roja del patrimoni.
Monument
Temple tardogòtic construït al llarg del segle XVI, aixecat a partir de 1500 sobre una antiga mesquita, per unir-se a les ja existents esglésies de la Santa Creu i de Sant Jaume; en la seva fàbrica hi van treballar els mestres picapedrers Pedro de Zumista i el seu fill Juan. Té nau única de cinc trams amb voltes de canó amb llunetes i capella major pentagonal coberta per una volta de creueria estrellada de traçat complicat, finançada pels senyors de la vila, el marquès de Poza i la seva esposa Francisca Enríquez. Va ser consagrat el 1558, i a mitjan segle XX el rector Moisés García va descobrir, després de retirar un retaule sense valor, els arcosolis gòtics pintats amb frescos que es conserven davant l'entrada. El retaule major, xurrigueresc, presideix la imatge de la Mare de Déu del Mercat en l'Assumpció.
Monument
Ermita construïda el 1688 a la riba dreta del riu Nágima, sobre l'emplaçament d'una altra de més antiga de la qual es conserven algunes restes arqueològiques a l'atri. Segons la llegenda, la imatge de la Mare de Déu de la Vega va ser amagada durant les lluites entre religions que van conviure a la zona i trobada segles després per un pagès al mateix lloc on es va aixecar el temple; per por d'un robatori, la talla original es guarda a la parròquia i a l'ermita es venera una còpia. De planta de creu llatina rematada per una cúpula amb llanterna sobre el creuer, conserva a l'interior els retaules de la Mare de Déu, de Santa Àgueda i de Santa Llúcia, a més de cor i cambril. És el santuari de la patrona de Serón, venerada juntament amb Sant Roc.
Monument
Petit temple de planta quadrangular, ben restaurat, dedicat al copatró de Serón de Nágima. Comparteix amb la Mare de Déu de la Vega el protagonisme de les festes locals, celebrades entre el 14 i el 16 d'agost. Situada a un quilòmetre de la vila, és de maçoneria, amb un petit pòrtic avançat a la planta quadrada. Va estar en ruïnes fins que la visita del bisbe, el 1739, va ordenar als veïns i al concell reparar-la en el termini d'un any, sota amenaça d'enderrocar-la i aprofitar-ne els materials a l'església de Santa Maria; es creu que va ser reconstruïda l'any següent. D'altres ermites desaparegudes, com les de la Soledat i el Sant Crist, només en queda memòria.
Monument
La plaça major conserva edificis del segle XVI amb porxos sobre columnes de pedra, mentre que la resta del veïnat està aixecat en tova i tàpia, la tècnica constructiva que domina tota la vall del Nágima.
Curiositat
A l'antic cementiri de Serón sobreviuen les restes de l'església de Santa Cruz, amb un absis semicircular romànic que documenta un temple molt anterior al tardogòtic de Nuestra Señora del Mercado.
Fita
El rei exercia sobre aquestes fortaleses el dret de vicaria, que delegava en un clergue de la seva confiança; el 1288 es documenta la renúncia a aquest dret i l'annexió del territori al bisbat d'Osma, origen del nom comarcal.
Fita
El 1810 les tropes napoleòniques van incendiar i destruir el castell de tàpia de Serón; mig segle després, el 1861, la ruïna es va vendre a un particular per quatre-cents rals i des d'aleshores no ha deixat de degradar-se.
Fita
Coneguda com a Serón des del segle XII, quan era plaça fronterera entre Castella i Aragó, la vila va afegir el 1916 al seu nom el del riu que la travessa i va passar a anomenar-se oficialment Serón de Nágima.
Curiositat
La processó del Santo Entierro, la tarda del Divendres Sant, es compon en la seva major part de passos vivents: els veïns representen Abraham i Isaac, les Tres Maries o la Virgen de la Soledad al costat de talles dels segles XVI i XVII.
Activitat
El Dijous Sant, la commemoració de l'Últim Sopar a Serón inclou el lavatori de peus a dotze nens del poble, coneguts com els Angelitos, un dels costums més arrelats de la seva Setmana Santa.
Activitat
L'ermita de la Mare de Déu de la Vega s'alça a la riba dreta del riu Nágima, al terme de Serón de Nágima (Sòria). El temple actual, de planta de creu llatina amb cúpula i llanterna al creuer i espadanya als peus, es va construir el 1688 sobre un altre de més antic; segons la tradició, la imatge va aparèixer amagada, oculta en temps de lluites religioses, i va ser trobada per un pagès en aquell mateix lloc. Per por del robatori, la talla original es guarda a la parròquia i a l'ermita es venera una còpia, juntament amb els retaules de Santa Àgueda i Santa Llúcia. El segon cap de setmana de setembre els veïns pugen en romeria fins aquí, mentre que la festa grossa, del 14 al 16 d'agost, honora la Mare de Déu i Sant Roc.
Curiositat
L'església parroquial es va aixecar sobre una mesquita i el castell es va construir en tàpia seguint tècniques islàmiques: dues petjades dels segles VIII al XII que expliquen el traçat del poble i la seva arquitectura de fang.
Natura
El Nágima travessa el terme camí del Jalón i sosté un escàs bosc de galeria de salzes i pollancres, protegit dins de l'espai de la Xarxa Natura 2000 Quejigares de Gómara-Nágima, entre vessants de secà.
Fita
Alfons VII va lliurar la vila el 1138 al bisbe de Sigüenza perquè n'impulsés la repoblació. El lloc ja havia estat ocupat a l'edat del bronze, en època celtibèrica i en la romana, segons les restes aparegudes al terme.
Fita
El 1158 s'hi va segellar un acord entre les corones de Castella i Aragó. La vila era just a la ratlla entre tots dos regnes, i aquesta condició fronterera explica tant el pacte com les fortificacions de l'entorn.
Natura
Sobre planes que superen els nou-cents metres s'aixequen turons aïllats que l'erosió no va aconseguir desmuntar. Entre la serra de las Cabezuelas al nord i la del Muedo al sud, dibuixen el perfil característic d'aquest racó de Sòria.