Quadern de bitàcola · 4 indrets

Què veure i què fer a Macotera

Què veure i què fer a Macotera (Tierra de Peñaranda, Salamanca): 4 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Curiositats · 1 Fites històriques

Pobles a prop de Macotera

Què veure a Santiago de la Puebla 3,3 km · 4 llocs
Què veure a Tordillos 6,1 km · 2 llocs
Què veure a Nava de Sotrobal 6,5 km · 3 llocs
Què veure a Salmoral 6,5 km · 3 llocs
Què veure a Bóveda del Río Almar 7 km · 3 llocs
Què veure a Mancera de Abajo 7,5 km · 3 llocs
Què veure a Coca de Alba 8,1 km · 1 lloc
Què veure a Gajates 8,6 km · 1 lloc

Espanya › Castella i Lleó › Salamanca › Tierra de Peñaranda › Macotera

Què veure i què fer a Macotera

Macotera
Poble
Macotera és un municipi de la província de Salamanca, a la comarca i partit judicial de Peñaranda de Bracamonte, amb una mica més de mil habitants; pertany al Campo Charro per la seva història, els seus costums i la seva geografia. El seu origen és incert; entre les hipòtesis sobre el seu nom figuren un clan vetó anomenat Macorum i veus cèltiques relacionades amb les coteras, els vessants del terreny; la seva història documentada comença al segle XIII, vinculada durant segles al senyoriu d'Alba de Tormes, i va obtenir el títol de vila el 1861, concedit per Isabel II. A la seva església de Nuestra Señora del Castillo, dels segles XV i XVI, es guarda un artesonat mudèjar daurat amb mocàrabs conegut com «el cel de Macotera». El poble va viure dels rentadors de llana i encara elabora el boto campero.
L'església de Nuestra Señora del Castillo de Macotera
Monument
Declarada monument historicoartístic el 24 de juliol de 1982, es va començar cap al 1475 amb el mecenatge del segon duc d'Alba, Fadrique Álvarez de Toledo, i estava acabada el 1508; per inaugurar-la hi va haver misses cantades, prèdiques, festes i toros. És d'estil hispanoflamenc, tot i que la seva torre és anterior, probablement del segle XIII, i la sagristia s'hi va afegir al segle XVIII. Hi destaquen l'artesonat mudèjar de la nau central i l'estructura de fusta del cor, que barreja els estils mudèjar i renaixentista; supera les 500 localitats en bancs. Avui s'alça a la plaça Major, tot i que fins fa poques dècades estava al nord de la població. La seva advocació a Nuestra Señora del Castillo, ja citada el 1535, recordaria la torrassa que va formar part de l'antiga frontera entre Castella i Lleó.
La processó de les disciplines
Curiositat
Des del 1574, el Dijous Sant la confraria de la Vera Cruz recorria el poble descalça i encaputxada colpejant-se l'esquena amb corretges i cilicis, acompanyada d'un grup que ballava la Dansa de la Mort; la processó es va prohibir al segle XVIII.
El pas de Carles V camí de Yuste
Fita
El 8 de novembre de 1556 l'emperador Carles V i la seva comitiva van travessar la Calzada Vieja del terme, el camí de la Huelga, en direcció a Alaraz, on va passar la nit abans de continuar el seu viatge cap al monestir de Yuste.