Quadern de bitàcola · 2 indrets

Què veure i què fer a Gejuelo del Barro

Què veure i què fer a Gejuelo del Barro (Tierra de Ledesma, Salamanca): 2 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Natura

A quina distància del centre de Gejuelo del Barro és cada lloc

El dolmen de la Casa del Moro 5,4 km

Pobles a prop de Gejuelo del Barro

Espanya › Castella i Lleó › Salamanca › Tierra de Ledesma › Gejuelo del Barro

Què veure i què fer a Gejuelo del Barro

Gejuelo del Barro
Poble
Gejuelo del Barro és un municipi de només 31 habitants amb un terme de 43 quilòmetres quadrats, a la comarca salmantina de la Tierra de Ledesma, format a més del nucli principal per Muélledes i Valrubio i pels despoblats de Calzadilla del Campo i La Huérfana. El seu nom es documenta al segle XIII com Sexolo, forma que va derivar a Xexuelo al segle XV abans de fixar-se com Gejuelo. El poblament es remunta a la prehistòria, amb el dolmen de la Casa del Moro a la devesa de Muélledes, del quart mil·lenni abans de Crist i conservat pràcticament intacte, tot i que el poble actual va néixer de les repoblacions lleoneses dels segles XI i XII. A mitjan segle XIX comptava amb 75 habitants, i la seva economia s'ha sostingut en l'agricultura, la ramaderia i un balneari.
El dolmen de la Casa del Moro
Natura
El dolmen de la Casa del Moro es troba a la finca de Muélledes, a l'angle sud-oest del terme de Gejuelo del Barro, i va ser descobert el 1915 per César Morán Bardón. És el més ben conservat de la província de Salamanca: un sepulcre de corredor amb cambra circular d'uns 3,30 metres de diàmetre, formada per deu ortòstats de granit, i un corredor de més de 6 metres orientat al sud-est, del qual es conserven tres lloses originals de cobertura. El conjunt ocupa la part central d'un túmul subcircular de 31 per 27 metres i una mica més d'1,5 d'alçada mitjana. Les excavacions han tret a la llum materials del tercer mil·lenni abans de Crist, propis de la cultura dolmènica, juntament amb una ocupació posterior campaniforme. Va ser declarat zona arqueològica el 4 de desembre de 1997. El municipi, que al segle XIII es deia Sexolo en llengua lleonesa, compta avui amb tot just trenta-un habitants.