Quadern de bitàcola · 9 indrets

Què veure i què fer a Huerta

Què veure i què fer a Huerta (Las Villas, Salamanca): 9 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Natura · 2 Curiositats · 3 Fites històriques

A quina distància del centre de Huerta és cada lloc

L'assut de Huerta 3,2 km

Pobles a prop de Huerta

Què veure a Encinas de Abajo 3,7 km · 4 llocs
Què veure a Babilafuente 3,8 km · 9 llocs
Què veure a San Morales 4 km · 8 llocs
Què veure a Moríñigo 4,6 km · 5 llocs
Què veure a Aldearrubia 5,1 km · 7 llocs
Què veure a Cordovilla 5,6 km · 7 llocs
Què veure a Machacón 6,6 km · 1 lloc
Què veure a Aldealengua 7 km · 5 llocs

Espanya › Castella i Lleó › Salamanca › Las Villas › Huerta

Què veure i què fer a Huerta

Huerta
Poble
Huerta és un municipi de la comarca de Las Villas, a la província de Salamanca, que s'assenta a la vora del Tormes just on el riu gira bruscament cap a l'oest i forma l'anomenat codo del Tormes; el seu terme, de catorze quilòmetres quadrats, limita amb Babilafuente, Cordovilla i Encinas de Abajo. A Los Bebederos s'ha trobat un important jaciment romà, amb ceràmiques de temàtica bíblica arribades del nord d'Àfrica per la Vía de la Plata, i també desenes de pissarres gravades visigodes dels segles V al VIII, algunes amb text i una amb el dibuix d'un edifici religiós. Té uns 282 habitants.
El camp de sitges de La Aceña
Monument
Al sud del terme es va excavar un jaciment de l'Edat del Bronze d'unes tres hectàrees on s'obren desenes de sitges circulars que van servir de graners; les seves ceràmiques el vinculen amb la cultura de Cogotas I de la vall mitjana del Tormes.
L'assut de Huerta
Monument
Documentada al segle XVI i encara dempeus sobre el Tormes, és la supervivent de les tres aceñas del terme, al costat de les desaparegudes de La Piñuela i San Bricio; s'hi molia el gra que va donar a Huerta la seva màxima prosperitat.
Les pissarres visigodes de Los Bebederos
Curiositat
Al paratge de Los Bebederos s'han recollit desenes de pissarres gravades d'època visigoda, datables entre els segles V i VIII: majoritàriament textos de comptes i transaccions, i una amb el dibuix del que sembla un edifici religiós.
El colze del Tormes
Natura
Al seu pas pel terme, el Tormes gira bruscament cap a l'oest en l'accident que els veïns anomenen el colze del Tormes, un meandre tancat que va marcar la posició estratègica del poble i l'emplaçament dels seus molins d'aigua.
El testament del canonge don Vela
Fita
El nom de Huerta apareix per primera vegada al testament del canonge salmantí don Vela, atorgat cap al 1163 o 1164. Don Vela, primer propietari conegut del llogaret, va deixar bona part dels seus béns als ordes militars.
La riuada de Sant Policarp
Fita
L'avinguda del Tormes coneguda com la riuada de Sant Policarp del 1626 va destruir Huerta gairebé del tot i va arrasar les obres hidràuliques del riu. Va ser el cop decisiu en la decadència que el poble va arrossegar durant tot el segle XVII.
La fi del reialenc de Huerta
Fita
Després d'anys de plets en què els veïns es van enfrontar judicialment al comte, Huerta va perdre el 1628 la seva condició de reialenc i va quedar convertida en vila del senyoriu de Monterrey, que al segle XVIII ostentaria la casa d'Alba.
El carrer dels Mesons
Curiositat
La via principal del poble conserva en el seu nom la memòria dels hostals que atenien els viatgers quan Huerta se situava vora la calçada que unia Salamanca i Madrid, un dels motors del seu auge econòmic al segle XVI.