Quadern de bitàcola · 4 indrets

Què veure i què fer a Gallegos de Solmirón

Què veure i què fer a Gallegos de Solmirón (Guijuelo, Salamanca): 4 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Curiositats · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Gallegos de Solmirón és cada lloc

L'església de San Juan Bautista 150 m
Gallegos al costat de la serra del Mirón 3,6 km

Pobles a prop de Gallegos de Solmirón

Espanya › Castella i Lleó › Salamanca › Guijuelo › Gallegos de Solmirón

Què veure i què fer a Gallegos de Solmirón

Gallegos de Solmirón
Poble
Gallegos de Solmirón és un municipi de la província de Salamanca, a la comarca de Guijuelo i la subcomarca de l'Alto Tormes, amb 109 habitants repartits en 30,82 quilòmetres quadrats al peu de la serra del Mirón, que juntament amb els repobladors arribats de Galícia va donar nom al poble. Lligat en la seva reconquesta, al segle XII, a la Comunitat de Vila i Terra d'Àvila, a la qual va pertànyer fins a començaments del segle XV, va passar després al Regne de León, depenent des de 1425 de Salamanca per al vot a les Corts, província en què va quedar enquadrat el 1833; a mitjan segle XIX comptava 739 habitants. Conserva una església sota l'advocació de San Juan Bautista. De Gallegos de Solmirón era natural el sacerdot i biblista Evaristo Martín Nieto.
Gallegos al costat de la serra del Mirón
Curiositat
El nom del poble desdobla el seu origen: Gallegos, perquè va ser repoblat amb gent arribada de Galícia, i Solmirón, perquè s'assenta al peu de la sierra del Mirón, a la divisòria natural entre les terres de Salamanca i d'Ávila.
L'església de San Juan Bautista
Monument
El temple parroquial, sota l'advocació de sant Joan Baptista, és l'edifici principal d'una vila que a mitjan segle XIX comptava 739 habitants i avui no arriba als 110, repartits en un terme de 30,82 quilòmetres quadrats.
El pas al vot a Corts de Salamanca
Fita
Reconquerida al segle XII dins la Comunitat de Vila i Terra d'Ávila, la vila va passar al Regne de Lleó a començaments del segle XV i des del 1425 va dependre de Salamanca per al vot a Corts, un canvi que la divisió provincial del 1833 va reafirmar.