Quadern de bitàcola · 7 indrets

Què veure i què fer a Ciudad Rodrigo

Què veure i què fer a Ciudad Rodrigo (Ciudad Rodrigo, Salamanca): 7 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 1 Activitats · 1 Fites històriques · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Ciudad Rodrigo és cada lloc

Pobles a prop de Ciudad Rodrigo

Què veure a Pastores 9,5 km · 1 lloc
Què veure a Carpio de Azaba 10 km · 1 lloc
Què veure a Zamarra 11 km · 1 lloc
Què veure a La Encina 11 km · 1 lloc
Què veure a Saelices el Chico 12 km · 1 lloc
Què veure a El Bodón 13 km · 2 llocs
Què veure a La Atalaya 14 km · 1 lloc
Què veure a Tenebrón 15 km · 1 lloc

Espanya › Castella i Lleó › Salamanca › Ciudad Rodrigo › Ciudad Rodrigo

Què veure i què fer a Ciudad Rodrigo

Ciudad Rodrigo
Poble
Ciudad Rodrigo és una ciutat d'uns 11.750 habitants, capital de la seva comarca, partit judicial i diòcesi, i nucli de població més important del sud-oest salmantí; posseeix des d'antic els títols de Ciutat Antiga, Noble i Lleial. S'alça a 653 metres sobre el riu Águeda, la vega de regadiu del qual s'estén al costat de la ciutat, entre les serres de Torralba i Camaces, a 89 quilòmetres de Salamanca i 25 de la frontera portuguesa. Conserva més de dos quilòmetres de muralla i set portes al voltant de la seva catedral, i al costat del parador un verro vetó recorda el seu poblament des de l'edat del bronze. Des de 2016 pertany a l'associació dels Pobles Més Bonics d'Espanya.
Muralles de Ciudad Rodrigo
Monument
Ferran II de Lleó va començar a alçar-les al segle XII i avui envolten el nucli amb més de dos quilòmetres de perímetre, reforçats al XVIII amb baluards exteriors. Es recorren senceres pel pas de ronda, i el 1944 el conjunt va ser declarat historicoartístic.
Catedral de Santa María de Ciudad Rodrigo
Monument
La catedral de Santa María de Ciudad Rodrigo es va aixecar entre els segles XII i XIV per iniciativa del rei Ferran II de Lleó cap a 1168 i els seus successors, i pertany pel seu estil al grup de Salamanca, juntament amb la catedral vella d'aquesta ciutat, la de Zamora i la col·legiata de Toro; l'interior mostra tres naus amb voltes octopartites. Destaca el Pòrtic del Perdó, als peus, de romànic arcaic, i al creuer la porta de las Cadenas, amb un fris gòtic de dotze figures de l'Antic Testament. La capella Major, del segle XVI, és obra de Rodrigo Gil de Hontañón sota el patronatge del cardenal Tavera. La torre, construïda entre 1764 i 1770 després de l'esfondrament de l'anterior en el terratrèmol de Lisboa, encara mostra els impactes de l'artilleria dels setges de la Guerra de la Independència.
Castell de Enrique II de Trastámara
Monument
Enric II el va fer construir el 1372 sobre l'angle sud-oest de la muralla, dominant l'Águeda, i va rebre modificacions posteriors. Des de mitjan segle XX funciona com a Parador Nacional, cosa que n'ha garantit la conservació.
Carnaval de el Toro
Activitat
Considerat un dels carnavals més antics d'Espanya, l'arxiu històric municipal de Ciudad Rodrigo documenta ja el 1418 la col·locació de talanqueres per córrer els toros, i un document de 1493 recrimina a la ciutat la despesa excessiva en aquestes festes. Del divendres al dimarts de Carnaval la ciutat es lliura als encierros, capeas i vedelles a la Plaza Mayor, amb l'encierro a cavall del diumenge, en què genets amb garrotxa condueixen les reses des dels corrals fins a la plaça de bous, i el Toro del Aguardiente del dimarts, anomenat així perquè es reparteix aiguardent i perronillas abans de deixar anar el brau pels carrers. Es va declarar d'Interès Turístic el 1965 i Nacional el 1980.
El setge de Ciudad Rodrigo
Fita
El gener de 1812 l'exèrcit angloportuguès de Wellington va assaltar la plaça, defensada per uns 2.000 francesos del general Barrié. Van caure 529 francesos i uns 1.400 van ser capturats; els aliats van perdre 318 morts i 1.378 ferits i van prendre 153 canons.
El farinato
Gastronomia
Embotit procedent de la província de Salamanca, especialment popular a Ciudad Rodrigo, on forma part de la seva cultura etnogràfica fins al punt que als seus habitants se'ls coneix també com a «farinatos». S'elabora amb llard o greix de porc, pa, pebre vermell, ceba, all, anís i aiguardent, i és un producte típic de la matança del porc; el 2007 es va reconèixer la Marca de Garantía «Farinato de Ciudad Rodrigo». Considerat en el passat el «xoriço del pobre», avui s'ha convertit en part central d'algunes receptes de l'alta cuina salmantina. Es fregeix i es menja gairebé sempre amb ous ferrats, barrejant el rovell.