Quadern de bitàcola · 4 indrets

Què veure i què fer a Villasila de Valdavia

Què veure i què fer a Villasila de Valdavia (Vega-Valdavia, Palencia): 4 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 2 Fites històriques

A quina distància del centre de Villasila de Valdavia és cada lloc

Església de San Pelayo de Villasila 6,2 km

Pobles a prop de Villasila de Valdavia

Espanya › Castella i Lleó › Palencia › Vega-Valdavia › Villasila de Valdavia

Què veure i què fer a Villasila de Valdavia

Villasila de Valdavia
Poble
Villasila de Valdavia és un municipi de la comarca de Vega-Valdavia, a la província de Palència, amb 64 habitants (INE 2025), situat a 900 metres d'altitud a la riba esquerra del riu Valdavia, i inclou la pedania de Villamelendro de Valdavia. La primera menció escrita de la vila data de 1175, quan diversos veïns van signar com a testimonis d'una donació al monestir de Santa María de Retuerta. El 12 de gener de 1180, el rei Alfons VIII de Castella va concedir fur a Villasila i Villamelendro, ratificat el 1255 per Alfons X. Només sis anys després, el 1186, el règim de totes dues viles va passar de reialenc a behetría sota el ricohombre Pedro Rodríguez de Castro. La vila va pertànyer també a l'Orde de Santiago, que hi va sostenir hospitals de camí.
Església de San Pelayo de Villasila
Monument
Parroquial de Villasila, que juntament amb l'església de la Asunción de Villamelendro i la molt venerada ermita de Santervás forma el patrimoni religiós d'un municipi reduït avui a poc més de seixanta veïns.
Furs d'Alfons VIII a Villasila i Villamelendro
Fita
El 1180 el rei Alfons VIII va concedir furs a Villasila i a Villamelendro, cinc anys després de la primera menció escrita del lloc, recollida el 1175 en un manuscrit del monestir de Santa María de Retuerta.
Donació a l'Orde de Santiago
Fita
Pedro Rodríguez de Castro i la seva esposa van donar el 1189 les viles de Villasila i Villamelendro, vora el riu Valdavia a la comarca de Vega-Valdavia (Palència), a l'Orde de Santiago; el comanador d'Uclés les va retornar als donants en prestimoni vitalici, amb la condició que a la seva mort passessin a l'encomanda. La donació es va fer definitiva el 18 d'octubre de 1194, quan Alfons VIII va lliurar totes dues viles a l'orde juntament amb l'Alcázar de Alarcón i altres heretats. El Becerro de las Behetrías les recull després com a territori d'abadenc del mestre de Santiago, al qual cada veí pagava una faneca de blat i tres càntirs de vi, condició que van mantenir durant tota la Baixa Edat Mitjana.