Quadern de bitàcola · 4 indrets

Què veure i què fer a Villaluenga de la Vega

Què veure i què fer a Villaluenga de la Vega (Vega-Valdavia, Palencia): 4 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Natura

Pobles a prop de Villaluenga de la Vega

Espanya › Castella i Lleó › Palencia › Vega-Valdavia › Villaluenga de la Vega

Què veure i què fer a Villaluenga de la Vega

Villaluenga de la Vega
Poble
Villaluenga de la Vega és un municipi de la comarca de Vega-Valdavia, a la província de Palència, a 916 metres d'altitud, que agrupa quatre pobles i ronda els 520 habitants. Els seus orígens es remunten a la repoblació de mitjan segle IX o començaments del X, a prop de Saldaña, i al seu terme se situen despoblats medievals, entre ells el de Villa Almildo, amb la seva ermita de Santa Marina, i un altre dedicat a San Román, on fins als anys trenta del segle XX se celebrava una romeria el 24 de març. A mitjan segle XIX, segons Pascual Madoz, tot just tenia 144 ànimes repartides en 24 cases dedicades al cultiu de sègol, blat i civada. Conserva l'església de San Martín de Tours, del segle XVI, i alberga un curiós museu d'història de la ràdio.
Església de San Martín de Tours de Villaluenga
Monument
Temple aixecat en maó al segle XVI que conserva un retaule i una notable talla barroca del segle XVII; presideix un municipi que reuneix a més Barrios de la Vega, Quintanadiez i Santa Olaja.
Museu de Historia de la Radio
Monument
Aquest museu, un dels pocs d'Espanya dedicats completament a la història de la ràdio i les comunicacions, té com a objectiu posar en valor Villaluenga de la Vega, aquest poble de la vega del Carrión entre campanars i pollancredes de la Valdavia. Les visites es concerten prèviament amb l'ajuntament, ja que no té un horari fix d'obertura, i la localitat ofereix a més allotjaments de turisme rural i restauració per a qui s'hi acosti a conèixer-lo.
Boscos de ribera de la vega del Carrión
Natura
Els canals de reg, alguns de possible traça medieval, mantenen al terme una vegetació de ribera de pollancres, salzes i oms que serveix de refugi a nombroses espècies en ple secà cerealista.