Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a Venta de Baños

Què veure i què fer a Venta de Baños (El Cerrato, Palencia): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 2 Fites històriques · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Venta de Baños és cada lloc

Basílica de San Juan de Baños 1,8 km

Pobles a prop de Venta de Baños

Espanya › Castella i Lleó › Palencia › El Cerrato › Venta de Baños

Què veure i què fer a Venta de Baños

Venta de Baños
Poble
Venta de Baños és un municipi palentí d'uns 6.370 habitants que va néixer el 1860 vora l'estació de ferrocarril aixecada prop de l'antiga venta de Baños de Cerrato, de la qual va prendre el nom. Durant el segle XX es va convertir en el node ferroviari més important de la meitat nord d'Espanya, punt de trobada de les línies cap a Galícia, Astúries, Cantàbria, el País Basc, França i Portugal; la seva estació, amb fonda i sales d'espera, va ser durant dècades parada obligada de trens com el Sudexpreso París-Lisboa o el llegendari «Shanghai» entre Vigo i Barcelona. El 1931 s'hi va instal·lar una sucrera, avui desapareguda. Al seu terme s'alça també la basílica visigoda de San Juan de Baños, l'erecció de la qual va manar el rei Recesvint el 661.
Basílica de San Juan de Baños
Monument
A Baños de Cerrato, a set quilòmetres de Palencia i dins el municipi de Venta de Baños, es conserva l'església visigoda millor preservada d'Espanya, la construcció de la qual va manar el rei Recesvint i que va ser consagrada, segons la tradició, el 3 de gener de l'any 661; és Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de 1897. De planta basilical amb tres naus i tres absis —només el central autèntic, ja que els laterals van desaparèixer en una reconstrucció posterior—, conserva columnes de marbre reaprofitades d'obres romanes i una porta visigoda amb arc de ferradura ultrapassat en un terç del seu radi, la clau de la qual llueix una creu de Malta amb quadrifolis que evoquen l'orfebreria del període. La inscripció fundacional es conserva també en un còdex del segle X copiat d'un manuscrit toledà del segle VII.
Inscripció fundacional de Recesvint
Fita
Una làpida de marbre escrita en hexàmetres deixa constància que el rei visigot Recesvint va fer aixecar el temple el 661, el tercer any després del desè del seu regnat; la consagració se situa el 3 de gener.
Abadia de San Isidro de Dueñas
Monument
L'abadia de San Isidro de Dueñas, coneguda popularment com La Trapa des que es va convertir en monestir trapenc el 1891, té el seu origen documentat en un privilegi del rei lleonès García I de l'any 911, tot i que la restauració del cenobi, dedicat abans a Sant Martí de Tours, es va deure ja al seu pare, Alfons III, cap al 883, quan va repoblar la zona amb monjos mossàrabs benedictins de Còrdova. El monestir va ser un important centre de peregrinació gràcies a les relíquies de Sant Isidor de Quios, donades per García I i considerades miraculoses per protegir camps i collites. Barreja elements romànics amb la reconstrucció barroca posterior a l'incendi de 1604; la seva portalada es flanqueja amb capitells de vicis i pecats i conserva absis semicirculars.
Arribada dels trapencs a San Isidro
Fita
Després de les desamortitzacions, el monestir va ser comprat el 1891 per monjos cistercencs de l'abadia francesa de Sainte-Marie du Désert, que hi van reinstaurar la vida trapenca que encara continua a la casa.
La xocolata dels monjos de La Trapa
Gastronomia
Els trapencs de San Isidro de Dueñas van assolir fama fabricant xocolata, una activitat que va sostenir la comunitat durant dècades i la producció comercial de la qual es va abandonar el 1960, encara que el record segueix viu a la comarca.