Quadern de bitàcola · 4 indrets

Què veure i què fer a Sabero

Què veure i què fer a Sabero (La Montaña de Riaño, Lleó): 4 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Natura · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Sabero és cada lloc

Ferreria de San Blas 350 m

Pobles a prop de Sabero

Què veure a Cistierna 4,2 km · 4 llocs
Què veure a La Ercina 6,1 km · 3 llocs
Què veure a Crémenes 7,4 km · 4 llocs
Què veure a Prado de la Guzpeña 12 km · 3 llocs
Què veure a Reyero 13 km · 2 llocs
Què veure a Boñar 14 km · 4 llocs
Què veure a Vegaquemada 15 km · 2 llocs
Què veure a Cebanico 16 km · 2 llocs

Espanya › Castella i Lleó › Lleó › La Montaña de Riaño › Sabero

Què veure i què fer a Sabero

Sabero
Poble
Sabero és un municipi de la província de León el nom del qual, antigament Villa Sancti Petri per San Pedro, patró de la seva parròquia, es va castellanitzar amb el temps. A l'edat antiga va ser seu de la fortalesa militar de Vadinia, i a l'edat mitjana s'hi va alçar el castell d'Aguilar, lloc de caceres reials citat al Libro de la Montería d'Alfonso XI i escenari d'un cèlebre setge de Diego López de Haro que va resistir el seu alcaide, Marcos Gutiérrez. L'extracció d'hulla per part de l'empresa Hulleras de Sabero y Anexas es va mantenir fins al 1992, i el rentador de carbó de Vegamediana va seguir actiu fins al 1998. La seva ferreria de San Blas, neogòtica de 1847, va allotjar els primers alts forns en funcionament de la península i avui és el Museo de la Siderurgia y la Minería. Compta amb 1020 habitants.
Ferreria de San Blas
Monument
Edifici neogòtic aixecat el 1847 per albergar la instal·lació siderúrgica de la vall; la seva nau d'aire catedralici és avui seu del Museo de la Siderurgia y la Minería de Castilla y León, obert el juliol de 2008. Construïda per la Sociedad Palentino-Leonesa de Minas, va ser dels primers alts forns de coc d'Espanya, anteriors als de Trubia i Mieres, i va estar activa entre 1847 i 1862, quan va tancar per la reforma aranzelària; els seus ferros arribaven a Lleó, Palència, Valladolid i Madrid. El 1880 les mines van passar a capital basc, donant lloc el 1892 a Hulleras de Sabero, que va reprendre l'explotació gràcies al ferrocarril de La Robla a Valmaseda, ja orientada al mercat siderúrgic de Bilbao. El procés combinava la reducció del mineral en alts forns de coc amb l'afinament mitjançant pudelatge i martell piló.
Els primers alts forns de la península
Fita
La ferreria de Sant Blai va acollir el 1847 els primers alts forns que van arribar a funcionar a la península Ibèrica, un intent pioner de siderúrgia moderna que es va apagar aviat per la manca d'infraestructures de transport.
Cova de Valdelajo
Natura
Descoberta el 1999, guarda colades estalagmítiques, estalactites de totes les mides, banderes, columnes i cristal·litzacions d'aragonita en un municipi que la mineria del carbó havia buidat per dins d'una altra manera.