Quadern de bitàcola · 2 indrets

Què veure i què fer a Mambrillas de Lara

Què veure i què fer a Mambrillas de Lara (Sierra de la Demanda, Burgos): 2 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments

A quina distància del centre de Mambrillas de Lara és cada lloc

L'ermita de Santa María de Lara 3,5 km

Pobles a prop de Mambrillas de Lara

Què veure a Campolara 4 km · 1 lloc
Què veure a Hortigüela 4,2 km · 1 lloc
Què veure a Jurisdicción de Lara 4,6 km · 2 llocs
Què veure a Villaespasa 4,9 km · 1 lloc
Què veure a Covarrubias 6,2 km · 6 llocs
Què veure a Cascajares de la Sierra 6,3 km · 1 lloc
Què veure a Retuerta 8,1 km · 2 llocs
Què veure a Jaramillo Quemado 8,4 km · 1 lloc

Espanya › Castella i Lleó › Burgos › Sierra de la Demanda › Mambrillas de Lara

Què veure i què fer a Mambrillas de Lara

Mambrillas de Lara
Poble
Mambrillas de Lara és un municipi de la província de Burgos, a la Sierra de la Demanda, a 39 quilòmetres de la capital, que agrupa a més de la localitat homònima els nuclis de Cubillejo de Lara i Quintanilla de las Viñas, on es conserva la cèlebre ermita altmedieval de Santa María. El poble, vinculat des de l'Edat Mitjana a l'Alfoz de Lara, s'assenta en una comarca lligada a les tradicions èpiques del poema de Fernán González i la llegenda dels Set Infants de Lara. Conserva arquitectura popular, com xemeneies serranes, forns i el molí, en ús fins a mitjan segle passat, i la seva església de Sant Joan Baptista, gòtica, amb voltes de terceletes i retaule policromat. Té avui 54 habitants, davant dels 120 de mitjan segle XIX.
L'ermita de Santa María de Lara
Monument
A Quintanilla de las Viñas, al municipi burgalès de Mambrillas de Lara, es conserva la capçalera i el creuer d'un temple altmedieval la datació del qual es discuteix entre el segle VII i el X. Els seus frisos exteriors tallats amb roleus, ocells i raïms, propis de l'art visigot, no tenen paral·lel a la Península. Al segle X se li va afegir un absis semicircular d'estil romànic que dona testimoni de la seva llarga adaptació als diferents períodes. Va romandre gairebé sense reconeixement fins que el 1927 el cronista de Burgos Luciano Huidobro li va atribuir un origen mossàrab, cosa que va impulsar la seva declaració com a Monumento Nacional (una antiga figura espanyola de protecció del patrimoni, predecessora de l'actual Bien de Interés Cultural) el 25 de novembre de 1929 i la seva posterior restauració.