Quadern de bitàcola · 3 indrets

Què veure i què fer a Madrigal de las Altas Torres

Què veure i què fer a Madrigal de las Altas Torres (La Moraña, Àvila): 3 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Natura · 1 Fites històriques

Pobles a prop de Madrigal de las Altas Torres

Espanya › Castella i Lleó › Àvila › La Moraña › Madrigal de las Altas Torres

Què veure i què fer a Madrigal de las Altas Torres

Madrigal de las Altas Torres
Poble
Madrigal de las Altas Torres és una vila abulenca d'uns 1281 habitants, un dels nuclis més significatius de la comarca de La Moraña, a l'extrem nord de la província, entre els rius Zapardiel i Trabancos i a prop dels límits amb Salamanca i Valladolid. Cenyida per la seva muralla, de la qual encara es conserva bona part del centenar de torres que li donen nom, és coneguda pel naixement d'Isabel la Catòlica el 22 d'abril de 1451; també hi va néixer, cap al 1472, l'oïdor Vasco de Quiroga, figura clau en l'evangelització del poble p'urhépecha i primer bisbe de Michoacán, a l'actual Mèxic. El palau de Joan II en què va néixer la reina és avui el monestir de Nuestra Señora de Gracia, i les seves planes emparen l'otarda.
La ZEPA Tierra de Campiñas
Natura
Declarada el 2000, protegeix 139.734 hectàrees de plana cerealista repartides entre Àvila, Valladolid i Salamanca. Reuneix més de 2.000 piocs salvatges i és el major quarter d'hivernada de milà reial d'Espanya, amb prop de 1.500 exemplars.
El procés del pastisser de Madrigal
Fita
El procés, documentat a l'Arxiu Històric de Simancas, es va obrir quan el pastisser Gabriel de Espinosa, arribat al poble el 1594, va ser detingut a Valladolid en portar joies valuoses que li havia lliurat donya Ana de Austria, monja del convent de Madrigal de las Altas Torres, al·legant que eren per a la seva restauració; el detingut va afirmar ser el desaparegut rei don Sebastià de Portugal. Cartes de donya Ana i del capellà fra Miguel de los Santos —portuguès i antic confessor de don Sebastià—, que s'adreçaven a Espinosa com a «Majestat», van fer dubtar el jutge del cas, que va demanar a Felip II d'enviar algú capaç de reconèixer-lo. El rei va seguir el procés per correspondència, i Espinosa va acabar penjat, esquarterat i exposat a les portes de la muralla.