Quadern de bitàcola · 3 indrets

Què veure i què fer a Villanueva de Ávila

Què veure i què fer a Villanueva de Ávila (Burgohondo - El Tiemblo - Cebreros, Àvila): 3 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Curiositats · 1 Fites històriques

Pobles a prop de Villanueva de Ávila

Què veure a Burgohondo 4,8 km · 5 llocs
Què veure a Navatalgordo 5,4 km · 3 llocs
Què veure a Navarrevisca 6,4 km · 4 llocs
Què veure a Navarredondilla 8,2 km · 2 llocs
Què veure a San Juan del Molinillo 8,8 km · 2 llocs
Què veure a Navaquesera 8,9 km · 2 llocs
Què veure a Serranillos 9 km · 3 llocs
Què veure a Mijares 9,2 km · 2 llocs

Espanya › Castella i Lleó › Àvila › Burgohondo - El Tiemblo - Cebreros › Villanueva de Ávila

Què veure i què fer a Villanueva de Ávila

Villanueva de Ávila
Poble
Villanueva de Ávila és una localitat d'uns 202 habitants a la vall de l'Alto Alberche, cèlebre pels seus barris dispersos de cases de pedra d'una sola habitació, amb quadra annexa, que formen un conjunt d'arquitectura tradicional en tràmit de declaració com a Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni). Aquests barris van dependre antigament de Navatalgordo i es coneixien com les Umbrías de Navatalgordo; el nucli de Los Arroyuelos, on el 1933 es van aixecar les primeres escoles, va créixer fins a anomenar-se Pueblo Nuevo i va prendre el 1942 el nom de Villanueva de Ávila, que no es va independitzar de Navatalgordo fins al 1991. El 23 de juliol de 1809 les tropes napoleòniques van assassinar a cops de baioneta 22 dones, entre elles les germanes de Juan Martín el Empecinado, al paratge de Los Veneros.
Els barris de Villanueva de Ávila
Curiositat
El municipi no té un nucli compacte sinó diversos barris dispersos d'arquitectura tradicional de pedra i fusta. El 18 de març del 2024 la Junta va incoar expedient per declarar-los Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) etnològic.
La matança de Los Veneros
Fita
Tropes franceses van assassinar al paratge de Los Veneros vint-i-dues dones, segons la tradició pel seu parentiu amb partidaris de Juan Martín el Empecinado. El municipi va adoptar el nom actual el 1942.