Quadern de bitàcola · 10 indrets

Què veure i què fer a Escalona

Què veure i què fer a Escalona (Torrijos, Toledo): 10 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 4 Monuments · 1 Activitats · 1 Curiositats · 3 Fites històriques

Quan anar a Escalona: calendari de festes

Agost: Festes de la Asunción y San Roque de Escalona (15 y 16 de agosto)

A quina distància del centre de Escalona és cada lloc

Castell de Escalona 600 m

Pobles a prop de Escalona

Què veure a Paredes de Escalona 4,4 km · 4 llocs
Què veure a Aldea en Cabo 4,5 km · 4 llocs
Què veure a Almorox 6,9 km · 6 llocs
Què veure a Nombela 8,8 km · 5 llocs
Què veure a Hormigos 9 km · 3 llocs
Què veure a Quismondo 10 km · 4 llocs
Què veure a Cenicientos 12 km · 6 llocs
Què veure a Maqueda 12 km · 9 llocs

Espanya › Castella-la Manxa › Toledo › Torrijos › Escalona

Què veure i què fer a Escalona

Escalona
Poble
Escalona és un municipi de la comarca de Torrijos, a la província de Toledo, amb 3.987 habitants (INE 2025), sobre una eminència a 30 m sobre la riba dreta de l'Alberche. Reconquerida per Alfons VI, possiblement el 1083, va ser capçalera de la Comunitat de Vila i Terra d'Escalona i va patir el 1136 un assalt almoràvit en què van morir tots els seus homes. El 1423 Joan II la va lliurar a Álvaro de Luna, que va convertir la fortalesa en residència palatina i va projectar cap al 1436 el pont sobre l'Alberche; caigut en desgràcia, va resistir vint dies el setge de 1453, dirigit per la seva vídua Juana Pimentel, «la trista comtessa». El seu castell-palau mudèjar del segle XV va assolir la forma definitiva amb els Pacheco, ducs des de 1472, i conserva el convent fundat al segle XVI per Teresa Enríquez i una plaza del Lazarillo.
Castell de Escalona
Monument
El castell-palau d'Escalona corona un esperó sobre el riu Alberche, a l'extrem oriental de la localitat toledana d'Escalona (Castella-la Manxa). Del segle XV i d'estil mudèjar, va ser residència de don Álvaro de Luna i està considerat una de les fortaleses més belles de la província de Toledo. El recinte, de planta irregular com els castells hispanomusulmans, va tenir un origen anterior: va ser fortalesa romana i després musulmana, i al segle XI, després de la seva conquesta per Alfons VI de Lleó, es va convertir en un dels enclavaments clau, juntament amb Maqueda i Santa Olalla, per protegir la conca del Tajo. Es defensava a més amb els barrancs dels rierols Tordillos i de la Parra i un fossat al nord. Va ser declarat monument arquitectònic-artístic el 2 de febrer de 1922.
Muralles medievals d'Escalona
Monument
Llenços i portes del recinte emmurallat que envoltava la vila medieval d'Escalona, conservats en diferents trams del nucli històric i visibles des dels voltants. El recinte defensiu va comptar originalment amb una muralla sense torres, que protegia el poblament primitiu de la localitat.
Pont sobre l'Alberche a Escalona
Monument
Pont sobre el riu Alberche planejat per Álvaro de Luna cap al 1436 en un revolt del llit, al seu pas per Escalona. Durant part del segle XV va ser l'únic punt de pas del riu entre les ciutats d'Àvila i Toledo, cosa que li va donar gran importància estratègica en les comunicacions de la comarca.
Convent de Escalona
Monument
El convent de les Concepcionistes Franciscanes, també anomenat monestir de l'Encarnació, s'aixeca al municipi toledà d'Escalona per impuls de Diego López Pacheco, amb obres iniciades el 1521, ja al segle XVI, en el trànsit del gòtic al renaixement. Va ser declarat monument històric-artístic de caràcter nacional el 25 d'abril de 1974 i compta actualment amb la categoria de Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni).
Escalona al Lazarillo de Tormes
Curiositat
La plaça d'Escalona apareix al Lazarillo de Tormes, on es desenvolupa el desenllaç de l'episodi del cec, un dels passatges més famosos de la literatura espanyola.
Festes de la Asunción y San Roque de Escalona
Activitat
Les festes majors d'Escalona, en honor a la Mare de Déu de l'Assumpció i Sant Roc, se celebren els dies 15 i 16 d'agost, amb nombrosos actes religiosos, taurins i culturals. El calendari festiu del municipi es completa amb la celebració de la Immaculada Concepció els dies 8 i 9 de desembre.
La vila de don Álvaro de Luna
Fita
Joan II va lliurar la vila el 1423 al seu valido, el conestable Álvaro de Luna, a canvi d'Alfaro. El conestable va convertir la fortalesa en residència palatina i cap al 1436 va projectar el pont sobre l'Alberche, únic pas del riu entre Àvila i Toledo.
El setge de 1453 i la trista comtessa
Fita
Caigut en desgràcia i executat el conestable a Valladolid, les tropes reials van assetjar la fortalesa el 1453. La seva vídua, Juana Pimentel, sobrenomenada la trista comtessa, va sostenir la resistència vint dies abans de lliurar la plaça al rei.
Juan Pacheco, primer duc
Fita
El 1470 la vila va passar a Juan Pacheco, mestre de Santiago i marquès de Villena, i dos anys després Enric IV li va concedir el títol ducal. Amb els Pacheco la fortalesa i el recinte emmurallat van assolir la seva forma definitiva.