Poble
Municipi de la comarca de la Sagra, a la província de Toledo, que va rebre fur d'Alfons VII el 1154, va pertànyer al senyoriu de l'arquebisbat de Toledo fins a passar a jurisdicció reial el 1575 i va quedar unit per ferrocarril a Madrid i Toledo el 1876; el seu conjunt monumental principal és l'hospital de Nuestra Señora de la Caridad, aixecat entre els segles XVI i XVII, el santuari del qual conserva cinc pintures d'El Greco, entre elles La Caritat i La Coronació de la Verge.
Monument
El santuari de Nuestra Señora de la Caridad, al costat de l'antic Hospital de la Caridad, es va aixecar entre els segles XVI i XVII: des de 1500 per iniciativa del cardenal Cisneros, que el va construir a canvi del permís per instal·lar a Illescas un convent de monges franciscanes. L'edifici original va seguir plànols de Pedro de Gumiel i va ser reformat entre 1588 i 1600 per Nicolás de Vergara i el seu germà Juan. El 1603 El Greco va pintar el retaule major i cinc quadres de la vida de la Verge per a aquest temple, dels quals se'n conserven quatre aquí (un és al Museu Nacional d'Art de Romania, a Bucarest), a més d'un San Ildefonso. Felip II va ser devot de la Virgen de la Caridad, patrona d'Illescas, coronada canònicament el 1955; el santuari continua sent un dels grans focus devocionals de La Sagra.
Curiositat
El santuari de Nuestra Señora de la Caridad conserva cinc pintures de Doménikos Theotokópoulos, El Greco, entre elles La Caritat i La Coronació de la Verge. És un dels conjunts del pintor cretenc que roman al lloc per al qual va ser encarregat.
Monument
L'Hospital de Nuestra Señora de la Caridad d'Illescas (Toledo), fundat cap al 1500, està vinculat al santuari del mateix nom, que el cardenal Cisneros va manar construir a canvi d'aixecar-hi un convent de monges franciscanes. El conjunt, amb plànols de Pedro de Gumiel, va ser reformat al segle XVI, entre 1588 i 1600, per Nicolás de Vergara i el seu germà Juan. El retaule major del santuari, d'El Greco (1603), es completa amb teles seves sobre la vida de la Verge, de les quals se'n conserven aquí quatre —una, Los desposorios de la Virgen, és avui a Romania— a més del seu San Ildefonso. Felip II va ser devot de la Virgen de la Caridad, patrona d'Illescas i coronada el 1955. La seva fàbrica i patrimoni artístic el converteixen en el conjunt monumental més important de la vila.
Monument
Temple parroquial la torre mudèjar del qual va ser declarada Monumento Nacional (antiga categoria de protecció del patrimoni espanyol) el 1920. És l'emblema arquitectònic del nucli antic d'Illescas. Dedicat a Santa María de la Asunción, és un dels pocs temples, juntament amb el de Santiago del Arrabal de Toledo, que conserven la transició musulmanocristiana, amb planta basilical de tres naus i tres absis semicirculars construïda entre els segles XIII i XVI. La seva torre mudèjar, de cinc cossos, destaca per la varietat dels seus ornats, els arcs lobulats de les seves finestres i l'arqueria superior sobre columnetes de ceràmica esmaltada, de les més reeixides entre les torres mudèjars toledanes. Al segle XVI el cos principal es va transformar en una nau gòtica amb voltes d'estrella. Avui és Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni).
Monument
Únic vestigi conservat de l'antiga Porta d'Ugena de la cerca medieval d'Illescas. De factura mudèjar, se li atribueix un origen que podria remuntar-se a finals del segle XI o principis del XII, quan Alfons VI va manar aixecar les muralles després de recuperar la vila el 1085. Aquella cerca comptava amb cinc portes: les de Madrid, Toledo, Talavera, el Sol i Ugena. Al llarg dels segles va patir desperfectes per conflictes com les revoltes d'Álvaro de Luna i la Guerra de les Comunitats, i cap al segle XVIII amb prou feines quedaven restes de la fortificació original. De planta quadrada, en maó i maçoneria, mostra un arc apuntat a la cara nord i un de mig punt a la sud. El seu aspecte actual correspon a una restauració de 1995.
Monument
Convent fundat el 1514 per iniciativa del cardenal Cisneros, que va mantenir una relació estreta amb Illescas. Forma part del patrimoni religiós històric de la vila.
Natura
Poblat celtibèric ocupat entre els segles V i II a. C., excavat al terme d'Illescas. Les seves troballes figuren entre les més rellevants de la protohistòria de La Sagra.
Natura
Om centenari de la plaça de las Cadenas, plantat probablement a finals del segle XVI i lligat a la tradició del Milagro de Illescas. És un arbre singular integrat en el paisatge urbà històric.
Monument
Obra hidràulica de finals del segle XIX, coneguda popularment com a aqüeducte de Matajudíos, que abastia d'aigua la població. És un testimoni de l'enginyeria vuitcentista illescana.
Monument
Pont del segle XIX situat a l'entorn de les antigues adoberies de la vila. Conserva el record de l'activitat adobera tradicional d'Illescas. El pont salva l'arroyo del Cubo amb un únic ull, i està construït en maó amb maçoneria de pedra calcària.
Activitat
Commemoració del miracle atribuït a la Virgen de la Caridad, celebrada a Illescas cada 11 de març amb actes religiosos i populars coneguts com el Toro del Milagro. La localitat honora la mateixa patrona també el 31 d'agost, festivitat de la Virgen de la Caridad.
Activitat
Festes patronals en honor de Nuestra Señora de la Caridad, patrona d'Illescas, al voltant del 31 d'agost.
Curiositat
El 1526 es van celebrar a Illescas les esposalles entre Elionor d'Àustria, germana de Carles V, i el rei Francesc I de França. A l'acte hi va assistir el poeta Garcilaso de la Vega.
Curiositat
Miguel de Cervantes esmenta les guindes d'Illescas a Los trabajos de Persiles y Sigismunda. La localitat també va servir d'escenari a obres teatrals de Lope de Vega.
Fita
El topònim s'ha relacionat amb Egelesta, ciutat que Ptolemeu va situar a la Carpetània al segle II. L'evolució proposada passa per Elesta, Elescas i Ilescas fins a la forma actual, cosa que apunta a un poblament anterior a l'arribada de Roma.
Fita
Alfons VI va recuperar la fortalesa el 1085 i Alfons VII va atorgar fur a la població el 1154, dins l'esforç per assegurar el camí entre Toledo i la meseta nord. Aquell estatut va fixar els termes i les obligacions del consell durant segles.
Fita
Fins al 1575 la vila va pertànyer al senyoriu de l'arquebisbat de Toledo. Aquell any va passar a jurisdicció reial, un canvi que va alterar la fiscalitat i el nomenament d'oficis a la localitat més transitada del camí entre Madrid i Toledo.
Fita
El primer tren va arribar a Illescas el 20 de juny de 1876 i va connectar la vila amb Madrid i amb Toledo. L'estació va ser la palanca de la industrialització que, ja als anys seixanta del segle XX, va disparar la població del municipi.