Poble
Lagartera, el topònim del qual prové del llatí lacertus, llangardaix, és un municipi de la comarca de La Campana de Oropesa (Toledo), amb 1.294 habitants (INE 2025), situat al peu d'un turó entre la vall del Tiétar, límit amb Àvila, i les rodalies del Tajo. Repoblada per mossàrabs al segle XII després de la conquesta de Toledo per Alfons VI, va pertànyer a la vila d'Oropesa fins que el 1642 el setè comte, pressionat pels deutes, li va concedir la independència a canvi de diners. La seva economia va passar del teler i dels traginers que recorrien Espanya venent les labors al brodat artesanal que porta el seu nom, i al Corpus els carrers es cobreixen de vànoves i altars brodats al voltant de la parròquia d'El Salvador, de traça gòtica tardana amb afegits barrocs.
Curiositat
El brodat de Lagartera, declarat el 2023 Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) en la categoria de bé immaterial, culmina un conjunt de labors tèxtils que des d'aquest municipi de la Campana de Oropesa es va estendre per Toledo, influint en els brodats d'Oropesa i Talavera. La tècnica, lligada a les dones i a l'àmbit domèstic, enfonsa arrels medievals i es va convertir en indústria després de la Desamortització de Mendizábal, quan la pobresa va obligar l'ajuntament a vendre béns comunals el 1853; brodats, aixovars i vestits es van comercialitzar des de llavors en diferents ciutats, portats per dones amb el vestit regional, que en promocionava el treball. La seva difusió al segle XX la va impulsar el mural Regions d'Espanya de Sorolla, amb gent de Lagartera vestida de forma tradicional, i les fotos d'Ortiz Echagüe.
Curiositat
El vestit regional de Lagartera, cobert de brodats i d'una riquesa cromàtica excepcional, és un dels vestits tradicionals més cèlebres de la península. Ja al segle XVI existia al barri de Toledillo un taller de brodadores propietat de Catalina Fernández Lozano. Es confeccionava amb lli casolà i brodats en llana o estam tenyits, i també en seda, sobre gipons de tisú, mantells curts i rodons, gorgueres brodades de negre i mitges vermelles brodades amb sedes de colors; es completava amb sabates picades de taló alt i llaços llargs, i abundant or i corals al coll. L'anomenat vestit de galó o colorao es reservava per a les grans festes i per acompanyar els nuvis a les bodes.
Curiositat
Joaquín Sorolla va pintar el 1912 temes lagarterans que es conserven avui al Museu Sorolla de Madrid i que van difondre la imatge del vestit i el brodat locals. Les obres, titulades Tipus de Lagartera i Noces Lagarteranes, s'han exposat també en un museu de Nova York, la qual cosa va portar la imatge de les lagarteranes fora d'Espanya.
Curiositat
El topònim prové del llatí lacertus, llangardaix, amb el sufix -aria que indica abundància. La localitat va ser poblada per mossàrabs al segle XII després de la conquesta de Toledo.
Curiositat
Lagartera va obtenir jurisdicció pròpia i títol de vila el 1642, quan el setè comte d'Oropesa, Duarte Fernando Álvarez de Toledo, li va concedir la independència respecte de la vila comtal. El comte, amb les arques en dificultats i pressionat pel rei Felip IV, a qui devia 180.000 ducats, va acceptar a canvi de la independència de Lagartera una important suma de diners, dotant el poble de jurisdicció i justícia pròpies.
Natura
Espai protegit de la Xarxa Natura 2000 format per extenses planes al marge dret del Tajo, de gran valor per a les aus estepàries i per a la hivernada de grues.
Activitat
El Corpus Christi de Lagartera (Toledo) és una festa eucarística documentada des de 1590, quan es va instaurar la processó que encara avui segueix el mateix recorregut: a les portes de les cases s'aixequen altars amb cobrellits centenaris i una taula engalanada que serveix de tron a una talla del Nen Jesús, encarregada de rebre la Custòdia. Fonoll, mastrant, herba-sana i alfàbrega perfumen els carrers, les façanes dels quals es cobreixen de brodats i desfilats fets a mà, alguns de peces centenàries que només surten de l'arca aquell dia, mentre els veïns vesteixen el vestit tradicional lagarterà. Declarada Fiesta de Interés Turístico Regional (una distinció regional oficial d'interès turístic) el 2007, ha estat proposada juntament amb altres cinc festes de Castella-la Manxa per a la seva declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Monument
Parròquia de traça gòtica tardana amb afegits barrocs, aixecada sobre el nucli que van repoblar mossàrabs al segle XII. És l'edifici entorn del qual s'organitza el Corpus, quan els carrers es cobreixen amb vànoves i altars brodats.
Fita
Abans que el brodat es professionalitzés al segle XX, l'economia de Lagartera depenia del teler i dels traginers, que recorrien Espanya venent les teles i les feines de les seves dones. D'aquesta xarxa de venda ambulant va sortir la fama del brodat de Lagartera.
Gastronomia
Panet de massa enriquida amb oli i anís que es forneja a les festes de primavera i es reparteix entre veïns i visitants. A diferència dels hornazos salats d'altres comarques, el de Lagartera s'elabora com a postres.