Poble
Alarcón, a La Manchuela Conquense (Cuenca), té 173 habitants (2025) i està declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) com a conjunt historicoartístic. Assentat sobre un promontori que un meandre gairebé tancat del Júcar envolta per tres costats, defensat per tres recintes emmurallats i un castell d'origen musulmà —a qui deu el seu nom, de l'àrab alarcón, 'la fortalesa'— conquerit per Alfons VIII el 1184, va ser cap d'una de les regions de l'antic Senyoriu de Villena. La seva torre de l'homenatge acull avui un Parador. Conserva també arquitectura religiosa i civil, com les esglésies de Santo Domingo de Silos i Santa María, la Casa de Villena i el palau dels Castañeda; la de San Juan Bautista guarda el cicle mural que Jesús Mateo va pintar entre 1994 i 2002, protegit per la Unesco el 1997.
Monument
Fortalesa d'origen musulmà aixecada sobre un esperó rocós envoltat pel meandre del Xúquer, dependent primer de l'emirat de Còrdova i després del regne taifa de Toledo; va ser conquerida per Alfons VIII el 1184, després de nou mesos de setge del capità Fernán Martínez de Ceballos, recompensat amb el privilegi d'adoptar el cognom Martínez de Alarcón. Els reis de Castella la van engrandir i li van donar fur el 1186 i un extens senyoriu, amb un alfoz de 63 llogarets que arribava fins a Albacete i La Roda. El 1305 va passar a l'infant don Juan Manuel, que hi va escriure part de la seva obra literària, i el 1446 al noble Juan Pacheco, marquès de Villena. Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de 1992, la seva torre de l'homenatge, del segle XV, alberga avui un Parador Nacional.
Monument
Temple del segle XVI, també anomenat església de Santa Maria del Camp, aixecat en carreuó amb carreus a les cantonades i contraforts; s'inscriu en el renaixement, tot i que el Catàleg Monumental de la Diòcesi de Conca el descriu com a plateresc, en una obra de transició del gòtic al renaixement. És una església columnària de planta de saló, amb tres naus cobertes de volta de creueria els nervis de la qual arrenquen de les columnes, sense capitell, formant estrelles radiades a la nau central. L'absis poligonal de cinc costats, flanquejat per columnes amb un motiu de gran petxina vinculat a l'Orde de Sant Jaume, guarda un retaule datat cap al 1572. L'entrada principal, al lateral sud, s'obre sota un arc triomfal amb doble columnata. Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), s'aixeca dins el recinte emmurallat de la vila.
Monument
L'església de Santo Domingo de Silos és un temple catòlic d'origen romànic del segle XIII situat a la plaça de Santo Domingo d'Alarcón (Cuenca), la més antiga de les conservades a la localitat. Té planta rectangular d'una sola nau, absis semicircular amb volta d'aresta i torre quadrada als peus; de la volta original només queden el tercer tram i els arcs faixons. La seva portada protogòtica presenta quatre arcs de bossell, brancals de tres columnes i arquets de ferradura amb rosetes, dins la sobrietat pròpia del romànic tardà castellà. Al mur nord s'obre una capella gòtica amb volta de llaceria de cinc plementeries decorada amb pintures de caps de serps, vinculades a l'escut dels Pacheco. L'edifici va ser declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), categoria de monument, el 1992.
Monument
L'església de San Juan Bautista d'Alarcón (Cuenca), temple desacralitzat, és avui un espai artístic permanent que acull els murals monumentals pintats per Jesús Mateo entre 1994 i 2002, després de cobrir la totalitat de l'antic edifici amb aquest conjunt de pintures. La construcció actual data del segle XVI i va substituir una altra d'anterior d'estil romànic. L'obra compta amb el patrocini oficial de la UNESCO des de 1997 pel seu alt interès artístic mundial, i des de la seva obertura al públic la visiten anualment més de 40.000 persones.
Monument
Construcció iniciada en època medieval i rematada al segle XVI, que combina elements gòtics i renaixentistes. Forma part del conjunt de quatre esglésies històriques de la vila.
Monument
Esvelta torre defensiva erigida al segle XIV per ordre de l'infant don Juan Manuel. Domina visualment la vila, el castell i la resta de torres avançades del sistema fortificat.
Monument
Torre avançada de planta pentagonal situada a l'altra banda del Xúquer, unida a un llenç de muralla que tancava el pas per l'estret istme. Formava part de l'anell defensiu exterior d'Alarcón.
Monument
Torre de guaita avançada del sistema defensiu d'Alarcón, aixecada a l'altra banda del riu. Juntament amb la del Cañavate impedia l'aproximació enemiga a la vila.
Monument
Tres recintes emmurallats successius protegien l'accés a la vila, cadascun amb la seva porta flanquejada per torres. Es conserven la Puerta del Campo, la Puerta del Calabozo i la Puerta del Bodegón.
Natura
El riu Xúquer traça un meandre gairebé tancat que aïlla el promontori sobre el qual s'assenta la vila, i la deixa envoltada d'aigua per tres costats. És un dels paisatges fluvials més espectaculars de Conca.
Natura
L'embassament d'Alarcón s'estén sobre el curs alt del riu Júcar, a uns sis quilòmetres de la vila d'Alarcón (La Manchuela Conquense, Cuenca), aigües amunt de la població, i és clau en la regulació de la conca; aigües avall es troba la petita presa del Henchidero. El projecte es va iniciar el maig de 1937, durant la Segona República; les obres van començar el 1942 i l'embassament es va inaugurar el 1955, tot i que no es va donar per acabat fins al 1970. La presa, de gravetat i formigó, fa 67 metres d'alçada i 317 de longitud de coronament, i embassa fins a 1.112 hectòmetres cúbics sobre 6.840 hectàrees. Serveix per al reg i la regulació, amb una central que genera 281.000 kW. Sota les seves aigües va quedar submergida la vila de Gascas, les restes de la qual afloren quan baixa el nivell.
Curiositat
El pintor Jesús Mateo va cobrir l'interior de l'església de San Juan Bautista amb un cicle mural realitzat entre 1994 i 2002, obra que va comptar amb el suport de la UNESCO. S'ha convertit en el principal reclam artístic contemporani de la vila.
Curiositat
El 1981 es va aprovar a Alarcón el text de l'Estatut d'Autonomia de Castella-la Manxa. La vila va quedar així lligada al naixement institucional de la regió. Segons l'article del municipi, el projecte d'Estatut es va aprovar concretament el 3 de desembre de 1981 a l'església de Santa María. Aquell mateix any, el 3 de juliol, s'havia aprovat també la delimitació de l'entorn d'Alarcón com a conjunt historicoartístic.
Curiositat
L'infant don Juan Manuel (1282-1348), autor de El conde Lucanor, va ser senyor de Villena i va estar estretament vinculat a la fortalesa d'Alarcón. A ell s'atribueix la construcció de diverses de les seves torres.