Poble
Municipi de la comarca de Valle de Alcudia, a la província de Ciudad Real, les mines de mercuri del qual, incorporades a perpetuïtat a la Corona de Castella el 1523 i arrendades als banquers alemanys Fugger durant bona part dels segles XVI i XVII, van cessar l'extracció el 2002 i van ser inscrites el 2012 per la Unesco a la llista del Patrimoni Mundial juntament amb les d'Idrija. D'aquell passat queden el Museu del Mercuri, instal·lat al magatzem del 1941 del Cerco de Buitrones, i el Reial Hospital de Miners de San Rafael, construït entre 1755 i 1773 i pioner a Espanya en l'atenció sanitària als treballadors, on va exercir José Parés y Franqués, autor el 1778 d'un text pioner de la medicina del treball.
Monument
Les mines de mercuri més grans del món, explotades des d'època romana fins al 2003: ja en temps d'Estrabó, Vitruvi i Plini es documentava el cinabri d'Almadén. El topònim prové de l'àrab al-maʿdin, «la mina». La seva gestió va estar a càrrec d'un organisme estatal des de 1918 i, des de 1982, de l'empresa pública Minas de Almadén y Arrayanes, que també va administrar fins al 1971 la mina d'Arrayanes, al districte miner de Linares. La paralització definitiva de l'activitat va arribar el 23 de juliol de 2003, després d'anys de crisi al mercat del mercuri. El 2012 la UNESCO les va inscriure com a Patrimoni Mundial juntament amb les d'Idrija (Eslovènia) sota la denominació Patrimoni del Mercuri.
Monument
Complex museístic que permet baixar a 50 metres de profunditat per galeries del segle XVI, obertes al públic des del 2006. Inclou centre de visitants, centre d'interpretació minera i sortida en tren de vagonetes.
Monument
Plaça de bous de planta hexagonal, única al món, iniciada el 1752 i acabada el 1765. El seu perímetre exterior acull 24 habitatges i el ruedo té capacitat per a uns 4.000 espectadors; va ser declarada Monumento Nacional (figura de protecció patrimonial espanyola vigent fins al 1931) el 1979.
Monument
Hospital construït entre 1755 i 1773 per iniciativa del superintendent Francisco Javier de Villegas, pioner a Espanya en l'atenció sanitària professionalitzada als treballadors. Avui acull el Museu del Miner i l'arxiu històric.
Monument
Creada per Reial Cèdula de Carles III el 14 de juliol de 1777, va ser la primera Escola de Mines d'Espanya i la quarta del món. L'edifici es va inaugurar el 1785 i va funcionar com a centre docent fins al 1973.
Monument
Presidi construït cap al 1754 per l'enginyer Silvestre Abarca per allotjar els condemnats destinats al treball forçat a les mines. Va estar en funcionament fins al 1800.
Monument
Instal·lat a l'antic magatzem de mercuri del Cerco de Buitrones, edifici de 1941. Reuneix sales sobre la geologia i paleontologia de la zona, experiments interactius sobre les propietats del mercuri i la sala de pesatge i envasat del metall.
Monument
Conjunt exterior del clos miner format per la monumental porta de Carles IV i els forns d'aludels del segle XVII, emprats per destil·lar el cinabri i obtenir mercuri.
Natura
Espai natural d'unes 9.000 hectàrees situat a l'oest de la província de Ciudad Real, compartit pels municipis d'Almadén, Almadenejos i Alamillo, vinculat històricament a les mines de mercuri com a proveïdora de llenya i pastures. Pertanyent a l'Estat després de la seva incorporació a la Corona a l'últim terç del segle XVIII, està administrat per l'empresa pública Mayasa i s'ha regit des de 1913 per un reglament propi; una llei de 1981 va fixar entre les seves finalitats la posada en explotació agrícola, ramadera i forestal dins el pla de reconversió econòmica i social de la comarca d'Almadén. Entre la seva fauna hi ha daina, cérvol, cabirol i senglar, a més de ser refugi d'àguila imperial ibèrica, voltor negre, cigonya negra i linx ibèric.
Curiositat
El criador de cinabri d'Almadén es va formar fa uns 430 milions d'anys i ha proporcionat aproximadament un terç de tot el mercuri consumit per la humanitat, xifra que no té parangó en cap altre jaciment del planeta.
Activitat
Les Festes de San Pantaleón són les festes patronals d'estiu d'Almadén, al Valle de Alcudia (Ciudad Real), celebrades els dies 27 i 28 de juliol en honor d'aquest sant. El programa combina actes religiosos, festejos taurins a la plaça de toros hexagonal del municipi i revetlles populars que reuneixen veïns i visitants.
Activitat
La festa de la Virgen de la Mina se celebra a Almadén (Ciudad Real) el 8 de setembre, en honor de la patrona dels miners. A la tarda-nit la imatge surt en processó escortada per miners vestits amb la seva roba de feina, casc i llàntia de miner com a única il·luminació, mentre la comitiva resa la Salve a la patrona. La localitat venera tres imatges seves: a la capella del pozo de San Joaquín, al Cerco de San Teodoro i a la parròquia de Santa María de las Estrellas. La jornada acaba amb una revetlla popular, l'actuació de la Masa Coral de Almadén i focs artificials.
Fita
El 2012 la Unesco va inscriure les mines de mercuri d'Almadén a la llista del Patrimoni Mundial, en una candidatura compartida amb les d'Idrija, a Eslovènia. L'expedient va reconèixer dos mil·lennis d'extracció i el paisatge miner conservat.
Fita
La caiguda del preu del mercuri i les restriccions internacionals per la seva toxicitat van portar al cessament de l'extracció el 2002, després de segles d'activitat ininterrompuda. Els pous es van reconvertir poc després en un parc miner visitable.
Fita
Incorporades a perpetuïtat a la Corona de Castella el 1523, les mines d'argent viu es van arrendar als banquers alemanys Fugger, els Fúcares, que les van explotar durant bona part dels segles XVI i XVII a compte dels crèdits a la monarquia.
Fita
Alfons VII va arrabassar la comarca al domini musulmà el 1151 i el 1168 Alfons VIII va cedir el territori al comte Nuño de Lara i a l'Orde de Calatrava. Les mines de cinabri van quedar així en patrimoni de l'orde militar durant segles.
Fita
Durant la primera guerra carlina, el 1836, partides carlines van atacar Almadén, l'argent viu del qual era una de les principals fonts d'ingressos de la Hisenda isabelina. L'establiment miner es va defensar com una plaça militar més.
Fita
Nascut a Mataró el 1720 i format a la Universidad Sertoriana de Huesca, Josep Parés y Franqués va ser metge de l'establiment miner d'Almadén durant el segle XVIII, on va descriure amb detall l'hidrargirisme i els mals dels miners del mercuri. La seva obra Catástrofe morboso de las Minas Mercuriales de la Villa de Almadén del Azogue (1778) és un text pioner de la medicina del treball a Espanya, a la qual van seguir l'Apología de las Reales Minas de Almadén del Azogue y de sus mineros (1777) i la Descripción histórico-físico-médico-mineralógico-mercurial de las Reales Minas de azogue de la villa de Almadén (1785). Va morir a Almadén, la vila a la qual va dedicar la seva carrera, el 4 d'octubre de 1798.
Fita
El polític liberal Segismundo Moret, que arribaria a presidir el Consell de Ministres, va obtenir la seva primera acta de diputat pel districte d'Almadén el 1863. La circumscripció minera va tenir pes propi a la política del segle XIX.