Poble
Municipi de la comarca de Campo de Calatrava, a la província de Ciudad Real, transformat per la mineria del carbó, l'extracció sistemàtica de la qual va arrencar el 1873 i va convertir una vila agrícola en la major concentració obrera de la província fins al tancament dels pous el 1976; després es va reconvertir en pol petroquímic i avui apunta a les energies renovables i a la recerca de l'hidrogen. D'aquell passat queden el Museu de la Mineria, vora el castellet del Pozo Norte, i el parc del Terri, antiga escombrera de vuitanta metres oberta al públic el 2010; cada 23 de gener commemora la concessió del títol de ciutat per Alfons XIII amb un repartiment massiu de xoriço rostit.
Natura
El passeig de San Gregorio és el gran jardí botànic vuitcentista de Puertollano (Ciudad Real), de 22.383 metres quadrats. Va néixer al segle XIX al costat de la Casa de Baños i des de 1899 va acollir la Fiesta del Árbol, que en va ampliar l'arbrat i li va donar la densitat i diversitat d'espècies que avui conserva. Entre els seus elements destaquen la Fuente Agria, la Concha de la Música i el Reloj de Flores.
Natura
Font d'aigües carbòniques medicinals documentada des de 1575, símbol històric de Puertollano i origen de la seva fama balneària. Felip II ja la va esmentar a les Relaciones Topográficas com la «Fuente Aceda», per les seves aigües àcides que broten bullint. El 1628 el metge Alfonso Limón Montero va documentar les seves suposades propietats curatives, i des de 1894 es va embotellar comercialment com a aigua acídula alcalinoferruginosa. Rica en ferro i manganès, va deixar de brollar el desembre de 2008 per obres subterrànies properes que van afectar el nivell freàtic.
Monument
Museu de la mineria de Puertollano (Ciudad Real), instal·lat al Parque del Pozo Norte, on es trobaven les instal·lacions mineres més importants de la conca, i construït envoltant el castellet original del pou. Va ser inaugurat el 2006 amb finançament de fons FEDER i de la diputació provincial. La primera planta aborda la formació geològica del carbó i l'evolució de la mineria des d'època prerromana, amb peces com un arbre fossilitzat de tres metres; la segona recorre l'impacte socioeconòmic de l'explotació del carbó sobre la societat local, amb una maqueta a escala de l'antic complex ferroviari de la ciutat. El museu recrea així les galeries i els oficis de la mineria del carbó que va transformar Puertollano.
Monument
L'església de l'Assumpció és el temple religiós més antic de Puertollano (Ciudad Real), aixecada al segle XVI sobre el solar d'una antiga església dedicada a Santa Maria. Les seves portalades, manieristes i de columnes corínties, es van datar el 1562 la del nord i el 1574 la del sud, amb fornícules, al·legories de virtuts cristianes i grutescos. La torre conserva finestres renaixentistes i marques de metralla de la primera guerra carlina; l'absis llueix un escut dels Àustries i la façana sud un rellotge de sol de 1604. El temple va patir incendis el 1838, durant la guerra carlina, i el 1936, a la Guerra Civil, amb reconstruccions posteriors, l'última el 1990. Va ser declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), com a monument, el juliol de 1992.
Monument
Santuari de la Verge de Gràcia, a Puertollano (Ciudad Real, Campo de Calatrava), aixecat el 1489 pels habitants de la vila en honor de la Verge, després de sobreviure a la pesta de 1348. L'ermita original feia 40 metres de llarg per 7 d'ample i era enterament de pedra. Destruïda a la Guerra Civil, es va reconstruir el 1940 amb un retaule d'estuc de columnes salomòniques. La Verge de Gràcia, patrona de Puertollano, se celebra el 8 de setembre amb una multitudinària processó.
Natura
El parc del Terri ocupa una antiga escombrera artificial de vuitanta metres d'alçada, aixecada a partir de la dècada de 1920 amb les cendres i escòries de carbó procedents del rentador i la destil·leria de carbons i pissarres bituminoses de Calatrava, i que va deixar d'utilitzar-se als anys seixanta. Puertollano la va reconvertir en parc públic, inaugurat el juny de 2010, amb plafons informatius al cim que assenyalen la mina a cel obert, les instal·lacions industrials i les serres que envolten la ciutat. Sobre l'origen del nom hi ha diverses teories, des d'una procedència francesa (terrier o terril) fins a la senzilla interpretació de «el mont dels miners».
Activitat
Tradició de Puertollano (Ciudad Real) que es remunta a la Pesta Negra de 1348, quan l'epidèmia va reduir la població de la ciutat a tretze famílies, unes setanta-cinc persones, que van demanar en vigília la intercessió de la Verge Maria a l'església de Nostra Senyora de l'Assumpció i van quedar lliures del contagi; en agraïment van prometre un àpat en el seu honor per als pobres de la comarca, oferint una vaca per cada família supervivent. Després d'un segon brot de pesta el 1486, els seus descendents van renovar el vot i van construir l'ermita dedicada a la Verge de Gràcia, patrona de la ciutat des de llavors. La tradició es manté cada dijous de l'octava de l'Ascensió, avui amb el repartiment de pa beneït entre els veïns.
Activitat
Puertollano celebra cada 23 de gener l'aniversari de la concessió del títol de ciutat per Alfons XIII amb un repartiment massiu de xoriço torrat. La data coincideix amb l'onomàstica del mateix rei i amb la festivitat de Sant Ildefons de Toledo, i la jornada es viu tradicionalment sortint al camp a menjar xoriço, dins dels costums lligats a la matança del porc a la comarca.
Activitat
Fira instituïda el 1895, la cita firal més antiga de Puertollano, que se celebra la primera setmana de maig amb les casetes com la seva gran atracció. Es va celebrar per primera vegada sent alcalde Fulgencio Arias, en la memòria del qual hi ha un monument al passeig de San Gregorio, on aleshores s'instal·lava el recinte firal abans de traslladar-se al recinte actual, inaugurat sent alcalde Ramón Fernández Espinosa. El 1995 va complir el seu primer centenari.
Curiositat
La mineria del carbó va arrencar a Puertollano el 1873 i es va tancar l'1 de gener de 1976. La ciutat es va reconvertir després en pol petroquímic i avui apunta a les energies renovables i la investigació de l'hidrogen.
Fita
L'extracció sistemàtica d'hulla va arrencar el 1873 i va transformar una vila agrícola en la major concentració obrera de la província; en poques dècades la població es va multiplicar i van arribar ferrocarrils de via estreta cap a Peñarroya.
Gastronomia
Coca dolça de massa aromatitzada amb anís que es porta al camp el dia de Pasqua per menjar-la a l'aire lliure; en algunes cases s'hi incrusta un ou bullit. És el remat llaminer d'una comarca de romeries i menjades comunals.