Poble
Municipi més extens de Gran Canària (333,13 km²), la capital històrica del qual és Tunte, a l'interior de muntanya; va rebre el títol de vila el 1894 de mans de la reina regent Maria Cristina. Al seu territori van existir tres poblats aborígens: Taidia, Tirajana i Tunte, aquest darrer amb més d'un centenar de coves.
Poble
Nucli turístic costaner del municipi, considerat la primera destinació del món especialitzada en apartaments i bungalous. El 1961 el propietari de les terres, Alejandro del Castillo, vuitè comte de la Vega Grande, va convocar el Concurso Internacional Maspalomas Costa Canaria per al seu desenvolupament urbanístic, guanyat per l'empresa francesa S.E.T.A.P.
Monument
Far dissenyat per l'enginyer Juan de León y Castillo, el projecte del qual es va encarregar el 1884; les obres van concloure el 1889 i el far va emetre la seva primera llampada l'1 de febrer de 1890. La seva torre troncocònica arriba als 54,70 metres (60 amb la llanterna). Declarat Bien de Interés Cultural, la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya, amb categoria de monument el 2005, va reobrir al públic el 2019 com a centre etnogràfic després d'una dècada tancat.
Natura
Camp de dunes únic a Gran Canària, declarat reserva natural especial el 1987 i amb una superfície de 403,9 hectàrees, al costat de la bassa d'aigua salabrosa de Maspalomas. Acull vegetació halòfila exclusiva de l'illa i serveix d'escala a ocells migratoris com flamencs, garses i corriols, a més de la gran sargantana endèmica (Gallotia stehlini).
Monument
Temple parroquial de Tunte que conserva un sostre artesonat mudèjar d'època colonial primerenca, dedicat al patró del municipi.
Monument
Dues antigues cases senyorials vinculades al comtat de la Vega Grande, declarades Bien de Interés Cultural, la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya, el 1985.
Monument
Cementiri de disseny neogòtic obra de l'arquitecte Tomás Arroyo, inaugurat el 1905.
Monument
Construcció hidràulica tradicional de finals del segle XVIII, testimoni de la mòlta de cereal a l'interior del municipi.
Monument
El cementiri aborigen més gran de Gran Canària, al barranc de Fataga, amb més de 800 túmuls de pedra usats durant 2.300 anys, des del segle V aC fins al segle XVIII, fins i tot després de la conquesta castellana. L'anomenat Túmulo del Rey s'il·lumina de forma alineada amb la sortida del sol a l'equinocci de primavera. Declarada Monumento Histórico-Artístico, la figura de protecció patrimonial espanyola vigent entre 1931 i 1985, el 1973 i zona arqueològica el 1985, compta des de 2014 amb un centre d'interpretació que la converteix en parc arqueològic.
Natura
Barranc protegit com a paisatge protegit a l'interior del municipi, entre palmerars i bancals de conreu tradicional, a l'entorn del qual se situa la necròpolis d'Arteara.
Natura
Espai protegit de la Xarxa Canària als cims del municipi, de gran valor paisatgístic i botànic, integrat al Parc Rural del Nublo.
Natura
Espai protegit sobre els escarpats de la Caldera de Tirajana, on el 1479 els conqueridors castellans van patir una derrota davant la resistència aborigen.
Fita
El 24 d'agost de 1479, un contingent castellà al comandament del bisbe Juan de Frías i de Pedro Hernández Cabrón fou derrotat pels aborígens prop de la Caldera de Tirajana; la conquesta de l'illa no es completaria fins al 1483-1484, sota el comandament de Pedro de Vera.
Fita
El 24 de maig de 1502, en el marc del seu quart i últim viatge a Amèrica, Cristòfor Colom va fondejar a Maspalomas per proveir-se d'aigua i llenya. El fet es commemora amb el conjunt escultòric "Agua y leña", obra de Máximo Riol Cimas col·locada el 2002 amb motiu del cinquè centenari.
Curiositat
Per Nadal de 1957 va arribar a Gran Canària el primer vol xàrter amb destinació a la zona, amb 54 passatgers a bord, marcant l'inici de l'era del turisme de masses que transformaria Maspalomas en les dècades següents.
Activitat
Festa patronal del municipi en honor de San Bartolomé Apóstol, celebrada el 24 d'agost.
Activitat
Festivitat de Santiago Apóstol celebrada el 25 de juliol al municipi.