Poble
Municipi que acull el monestir cistercenc de Rueda, joia de l'art cistercenc a Aragó.
Monument
El monestir de Nuestra Señora de Rueda, al terme de Sástago (Ribera Baja del Ebro, Zaragoza), és un cenobi de l'orde cistercenc declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), categoria de monument, des de 1924. S'aixeca a la vora de l'Ebro, davant de la localitat d'Escatrón, en un tram navegable del riu envoltat de vega fèrtil i illes boscoses. El seu origen es remunta a 1152, amb la fundació de l'abadia de Nuestra Señora de Saltz per monjos procedents de Gimont, i a la posterior abadia de Juncería, fundada el 1162; el 1182 el rei Alfons II d'Aragó va cedir a aquests monjos el castell i la vila d'Escatrón, i ja el 1202 es van instal·lar a l'emplaçament definitiu de Rueda. El nom de Rueda prové de l'àrab rawḍa, «mausoleu, tomba ornada».
Monument
Antic palau dels comtes de Sástago, família de gran domini a Aragó entre els segles XIII i XVII.
Monument
L'església parroquial de Sástago (Ribera Baja del Ebro, Saragossa), al costat del Monestir de Rueda, es va aixecar al segle XVII sobre un temple anterior i està dedicada a la Mare de Déu del Pilar. És d'estil barroc, amb una sola nau de planta rectangular dividida en tres trams per arcs faixons, construïda en maçoneria i maó reforçat amb carreu, i una torre campanar de tres cossos rematada en un tram octogonal.
Natura
Els Meandres de l'Ebre són un espai protegit —Zona Especial de Conservació i Lloc d'Importància Comunitària— d'1106 hectàrees al voltant dels grans meandres i boscos de ribera que forma el riu Ebre entre Sástago i Escatrón (Saragossa), amb abundant avifauna. Va ser declarat lloc d'importància comunitària el juliol de 2000 per protegir dues espècies de peixos protegides, i va passar a ser Zona Especial de Conservació el febrer de 2021. Dins de l'ecoregió mediterrània, l'espai reuneix sis hàbitats naturals, entre ells els rius mediterranis de cabal permanent i intermitent, les prades humides d'herbes altes i els boscos i matolls de ribera amb salzes i àlbers blancs. S'han identificat a més dues espècies de plantes, vint-i-tres d'aus, tres d'amfibis i dues de mamífers.
Activitat
Festes majors de Sástago del 13 al 20 d'agost, en honor a la Virgen de Montler i a San Roque; el 25 d'abril se celebra una romeria a l'ermita de Montler.
Activitat
Sástago celebra les festes de San Antón del 16 al 18 de gener, amb la monumental foguera i repartiment de vi i xoriços rostits, com a festa d'hivern; les festes majors són a l'agost, en honor de la Virgen de Montler i San Roque.
Monument
L'accés principal al Monasterio de Rueda és la Puerta Real, l'entrada més monumental del cenobi des de la seva construcció a començaments del segle XVII; d'estil barroc, va incorporar al segle XVIII una sèrie d'escultures de temàtica bernarda i dona pas a un ampli vestíbul des del qual s'accedeix a la plaça de San Pedro.
Natura
El mirador se situa al costat del Monestir de Nostra Senyora de Rueda, cenobi cistercenc fundat el 1182 per Alfons II d'Aragó i edificat entre els segles XIII i XV en estil mudèjar-gòtic. S'alça a la vora de l'Ebre, davant d'Escatrón, i des del cos barroc superior de la seva torre s'obté una visió inigualable de tot el conjunt i del meandre del riu.
Activitat
El calendari de festes locals de Sástago assenyala el 16 de gener, festivitat de San Antón, com a festa d'hivern del municipi; no s'ha trobat confirmació d'una festa de San Blas pròpiament dita, per la qual cosa les fonts discrepen sobre l'advocació.
Monument
Nucli històric de Sástago, a la Ribera Baja del Ebro (Saragossa), situat al costat del palau ducal i a prop del Monestir de Rueda. Segons la descripció que va fer de la localitat Pascual Madoz a mitjan segle XIX, comptava amb diversos carrers força espaiosos i nets, i tres places.
Monument
El Monestir de Rueda conserva una torre mudèjar rematada amb un cos superior barroc, accessible des del dormitori de l'abat, des d'on s'obté una vista panoràmica de tot el conjunt monàstic. El monestir, cistercenc i declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de 1924, s'alça a la vora de l'Ebre, davant d'Escatrón però ja en terme de Sástago; el seu origen es remunta a l'abadia de Nuestra Señora de Saltz, fundada el 1152 per monjos procedents de Gimont, que el 1182 van rebre d'Alfons II d'Aragó el castell i la vila d'Escatrón per instal·lar-se definitivament el 1202 a l'emplaçament actual. L'església es va consagrar el 1238, encara que les obres del conjunt medieval no es van donar per acabades fins a la segona meitat del segle XIV o principis del XV.
Fita
Alfons I va lliurar Sástago a Artal de Alagón el 1133 i la família va dominar el territori des del segle XII. El 1511 Ferran el Catòlic va concedir al senyor de Sástago el títol de comte, que va situar el llinatge entre la primera noblesa aragonesa.
Monument
Alçat al cim d'un turó de Sástago, a la Ribera Baixa de l'Ebre, aquest castell d'origen musulmà del segle X vigilava el meandre del riu i el pas cap al Baix Aragó; després de la conquesta cristiana va quedar integrat al senyoriu dels Alagón i va perdre la seva funció militar. De planta rectangular orientada de nord a sud, el recinte emmurallat medieval estava protegit per torreons i una torre de l'homenatge, amb la porta al costat nord; al seu interior es van aixecar després una ermita i altres construccions barroques. Avui bona part està en ruïnes i només es conserva dempeus la torre principal, de maçoneria irregular. Inclòs a la Lista Roja del patrimonio en peligro, figura entre els castells declarats Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) per la Llei del Patrimoni Cultural Aragonès.
Fita
Sástago va desenvolupar dos oficis propis: la coltelleria, amb navalles de creueta característica i mànecs de nacre, i la barreteria. Ambdues activitats van sostenir la vila fins a començaments del segle XX, quan va arribar la generació hidroelèctrica.