Quadern de bitàcola · 8 indrets

Què veure i què fer a Pedrola

Què veure i què fer a Pedrola (Ribera Alta del Ebro, Saragossa): 8 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Natura · 2 Activitats · 1 Curiositats · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Pedrola és cada lloc

Pobles a prop de Pedrola

Què veure a Alcalá de Ebro 3,4 km · 4 llocs
Què veure a Figueruelas 4 km · 4 llocs
Què veure a Cabañas de Ebro 4,4 km · 5 llocs
Què veure a Luceni 5 km · 7 llocs
Què veure a Grisén 6,3 km · 4 llocs
Què veure a Remolinos 6,4 km · 8 llocs
Què veure a Boquiñeni 7,4 km · 6 llocs
Què veure a Alagón 8,1 km · 14 llocs

Espanya › Aragó › Saragossa › Ribera Alta del Ebro › Pedrola

Què veure i què fer a Pedrola

Pedrola
Poble
Pedrola és una vila de la comarca de la Ribera Alta de l'Ebro, a la província de Saragossa, amb uns 3.840 habitants, prop de l'Ebro, al centre de la seva depressió. La seva economia combina la indústria, impulsada per la propera planta d'Opel a Figueruelas, amb l'agricultura tradicional. Conserva l'església de Nostra Senyora dels Àngels i el palau dels Ducs de Villahermosa, units per un passadís que va manar construir al segle XVI Luisa de Borja y Aragón; tots dos van ser declarats conjunto histórico-artístico (conjunt historicoartístic, antiga figura espanyola de protecció del patrimoni) el 1976. El palau, mudèjar aragonès de començaments del segle XVI, destaca pel seu ampli balconatge i conserva pintures de Roland de Mois, Tiepolo, Sorolla i Goya, entre elles el retrat de Ramón Pignatelli, vinculat a la genealogia de figures de la cultura aragonesa.
Horta de la Ribera Alta de l'Ebre
Natura
L'horta de la Ribera Alta del Ebro s'estén per la vega que forma aquest riu al seu pas per la comarca saragossana del mateix nom, entre Alagón i Gallur, al terme de Pedrola. Tradicionalment l'economia de la comarca s'ha sustentat en aquest regadiu, situat entre l'Ebre i el seu afluent el Jalón, tot i que en les últimes dècades ha guanyat pes la indústria, amb la planta d'Opel a la veïna Figueruelas.
Festes de Pedrola
Activitat
Festes patronals de Pedrola, vora el palau ducal de Villahermosa.
Palau Ducal de Villahermosa
Monument
Palau mudèjar aragonès de començaments del segle XVI, construït en maó a Pedrola i pertanyent al Ducat de Villahermosa. Conserva una notable col·lecció artística amb obres de Goya, Tiepolo, Sorolla i Francisco Bayeu, juntament amb mobles d'època, porcellanes de Sèvres, tapissos de Gobelins i artesonats renaixentistes. Entre les seves estances destaquen la biblioteca, que guarda el retrat de Ramón Pignatelli pintat per Goya, i la sala de ball.
Ermita de Pedrola
Monument
Ermita del terme de Pedrola, seu des de 1476 del ducat de Villahermosa, la cort senyorial del qual va governar els pobles de la ribera fins a l'abolició de les jurisdiccions senyorials el 1833.
Festes de invierno de Pedrola
Activitat
Les festes d'hivern de Pedrola se celebren al costat del palau dels Villahermosa, seu des de 1476 del ducat del mateix nom i avui eix d'una ruta turística pel seu patrimoni ducal i els seus jardins històrics.
Ruta de los palacios ducales de Pedrola
Curiositat
Recorregut pel patrimoni ducal dels Villahermosa a Pedrola, amb jardins històrics. La seva peça central és el Palau Ducal de Villahermosa, d'estil mudèjar aragonès i construït en maó a començaments del segle XVI, embellit per Martín de Gurrea y Aragón, quart duc de Villahermosa. Conserva una notable col·lecció artística amb obres de Goya, Tiepolo, Bayeu i Sorolla, artesonats renaixentistes, porcellanes de Sèvres i tapissos de Gobelins, a més de biblioteca i saló de ball. Un passadís el comunica directament amb l'església de Nuestra Señora de los Ángeles, manada construir al segle XVI per Luisa de Borja y Aragón per accedir-hi des de la seva residència.
Ducat de Villahermosa i la cort de Pedrola
Fita
El ducat de Villahermosa, creat el 1476, va tenir a Pedrola la seva residència principal i una cort senyorial que va atreure nobles i lletrats. El senyoriu sobre els pobles de la ribera es va mantenir fins a l'abolició de les jurisdiccions senyorials el 1833.