Quadern de bitàcola · 2 indrets

Què veure i què fer a Cervera de la Cañada

Què veure i què fer a Cervera de la Cañada (Comunidad de Calatayud, Saragossa): 2 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments

A quina distància del centre de Cervera de la Cañada és cada lloc

Església mudèjar de Santa Tecla de Cervera de la Cañada 100 m

Pobles a prop de Cervera de la Cañada

Què veure a Aniñón 3 km · 1 lloc
Què veure a Torralba de Ribota 4,5 km · 2 llocs
Què veure a Villarroya de la Sierra 5,3 km · 2 llocs
Què veure a Moros 8,4 km · 2 llocs
Què veure a Villalengua 8,8 km · 1 lloc
Què veure a Terrer 12 km · 3 llocs
Què veure a Ateca 12 km · 4 llocs
Què veure a Torrijo de la Cañada 12 km · 1 lloc

Espanya › Aragó › Saragossa › Comunidad de Calatayud › Cervera de la Cañada

Què veure i què fer a Cervera de la Cañada

Cervera de la Cañada
Poble
Cervera de la Cañada és un municipi de la comarca de la Comunidad de Calatayud, a la província de Zaragoza, a 93 km de la capital, amb 263 habitants (INE 2025). El seu nom, d'origen prellatí, uniria l'arrel kar o ker, «penya», amb el sufix iberobasc -erri, «lloc», i significaria «lloc a la penya», descripció que encaixa amb l'emplaçament del poble, a 693 metres d'altitud entre la vall de la rambla de Ribota i la sierra de Armantes. El terme conserva l'església parroquial de Santa Tecla, d'estil mudèjar, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 2001 com un dels exemples representatius d'aquest estil a Aragó.
Església mudèjar de Santa Tecla de Cervera de la Cañada
Monument
L'església de Nuestra Señora de la Asunción, coneguda popularment com a església de Santa Tecla, és un temple parroquial catòlic d'estil gòtic-mudèjar construït entre els segles XIV i XVII a Cervera de la Cañada, un clar exemple d'església fortificada. Pertany a l'arxiprestat de Calataiud, dins la diòcesi de Tarazona, i va ser declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1943. La Unesco la va assenyalar com un dels edificis representatius de l'arquitectura mudèjar d'Aragó en ampliar el 2001 la declaració de Patrimoni de la Humanitat atorgada el 1986 a aquesta arquitectura; ocupa una extensió de 0,027 hectàrees, amb una zona de protecció de 0,242 hectàrees al seu voltant.