Quadern de bitàcola · 2 indrets

Què veure i què fer a Alhama de Aragón

Què veure i què fer a Alhama de Aragón (Comunidad de Calatayud, Saragossa): 2 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Curiositats

Pobles a prop de Alhama de Aragón

Què veure a Contamina 2,1 km · 1 lloc
Què veure a Bubierca 4 km · 1 lloc
Què veure a Godojos 4 km · 1 lloc
Què veure a Cetina 5,6 km · 4 llocs
Què veure a Castejón de las Armas 7,2 km · 1 lloc
Què veure a Carenas 8,4 km · 1 lloc
Què veure a Ateca 9,3 km · 4 llocs
Què veure a Ibdes 10 km · 2 llocs

Espanya › Aragó › Saragossa › Comunidad de Calatayud › Alhama de Aragón

Què veure i què fer a Alhama de Aragón

Alhama de Aragón
Poble
Alhama de Aragón és una vila termal de la comarca Comunidad de Calatayud, a la província de Zaragoza, amb 917 habitants i tradició balnearia des d'època romana. Se situa a 664 metres, en un port pel qual el Jalón aprofita una línia de fractures d'on brollen aigües termals. El seu nom romà, Aquae Bilbilitanorum, dona fe d'un ús termal antic; l'actual prové de l'àrab Al-Hammam, «els banys», amb el Baño del Moro i el Baño de la Mora, piques excavades a la roca. El Cid la va incloure entre les seves conquestes el 1081, segons el Cantar de Mío Cid, tot i que va tornar a mans musulmanes fins a la seva reconquesta per Alfons I el 1122. Disputada entre Castella i Aragó, va quedar incorporada a la Corona d'Aragó el 1454; l'explotació de les seves aigües termals va començar al segle XIX.
Aigües termals d'Alhama i Jaraba
Curiositat
A Alhama de Aragón brolla un llac termal únic a Espanya, de gairebé dues hectàrees i amb dues illes, alimentat per aigües que emergeixen a 34 graus; al municipi hi ha a més vuit fonts d'aigües bicarbonatades, càlciques, nitrogenades, arsenicals, hipertermals i radioactives. El topònim romà Aquae Bilbilitanorum, recollit a l'Itinerari d'Antoní, suggereix que les termes ja eren conegudes en època romana, i al segle XIX l'arqueòleg Cea Bermúdez va afirmar haver vist restes d'aquelles instal·lacions. Encara es conserven el Baño del Moro i el Baño de la Mora, dues piques tallades a la roca de la qual brolla directament l'aigua termal; el Diccionari de Madoz, el 1845, ja parlava de 30 o 40 fonts minerals a la vila.