Quadern de bitàcola · 5 indrets

Què veure i què fer a Gallocanta

Què veure i què fer a Gallocanta (Campo de Daroca, Saragossa): 5 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Natura · 1 Curiositats · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Gallocanta és cada lloc

Llacuna de Gallocanta 50 m
Església de Gallocanta 50 m

Pobles a prop de Gallocanta

Què veure a Berrueco 3,4 km · 2 llocs
Què veure a Santed 4,2 km · 2 llocs
Què veure a Las Cuerlas 5,3 km · 2 llocs
Què veure a Castejón de Tornos 6,7 km · 1 lloc
Què veure a Tornos 7,2 km · 1 lloc
Què veure a Used 8,2 km · 5 llocs
Què veure a Val de San Martín 8,6 km · 2 llocs
Què veure a Bello 8,7 km · 3 llocs

Espanya › Aragó › Saragossa › Campo de Daroca › Gallocanta

Què veure i què fer a Gallocanta

Gallocanta
Poble
Gallocanta és un municipi de la comarca del Campo de Daroca, a la província de Zaragoza, amb 128 habitants (INE 2025), situat vora el límit amb Teruel, a 1.011 metres d'altitud. A uns 300 metres s'estén la laguna de Gallocanta, la llacuna endorreica més gran de la península ibèrica, amb 14,4 km² i una profunditat habitual de 45 a 50 centímetres; declarada Zona de Especial Protección para las Aves (zona d'especial protecció per a les aus, una designació europea per a la conservació dels ocells) el 1987, és cada hivern punt d'hivernada de grans concentracions de grues comunes, a més d'ànecs capbussadors i fotges. El 2010 s'hi va obrir un centre d'interpretació. Conquerida per Alfons I el Bataller cap al 1120, Gallocanta va ser durant més de cent anys un simple barri de Daroca, fins que el 1248 Jaume I li va reconèixer la seva condició d'aldea de la comunitat darocenca.
Llacuna de Gallocanta
Natura
La llacuna de Gallocanta és la llacuna endorreica natural més gran de la península Ibèrica, situada entre les comarques del Campo de Daroca i el Jiloca, al límit de les províncies de Saragossa i Terol, al costat del municipi de Gallocanta. Ocupa una superfície de 1.924 hectàrees, amb 4.553 hectàrees més de zona perifèrica protegida, una longitud màxima de 7 quilòmetres i una amplada de 2, i una profunditat mitjana d'a penes 70 centímetres. Les seves aigües, d'origen subterrani, tenen una salinitat deu vegades superior a la del mar, per la qual cosa en època seca es formen crostes de sal a les seves platges. Declarada reserva natural el 2006, és refugi hivernal de desenes de milers de grues.
Església de Gallocanta
Monument
Església de San Pedro, construïda a finals del segle XVII i principis del XVIII, probablement consagrada el 1735 segons la data gravada a la façana; de tres naus amb voltes de canó sobre pilastres corínties i creuer amb cúpula. Reaprofita carreus de l'antic castell de Gallocanta.
Reserva de les Grues de Gallocanta
Curiositat
La llacuna de Gallocanta, entre les províncies de Zaragoza i Teruel, és la llacuna natural més gran de la península Ibèrica i, juntament amb la de Fuente de Piedra, una de les llacunes salades més grans d'Europa, amb 1.924 hectàrees i unes altres 4.553 de zona perifèrica protegida. Tancada en una conca endorreica entre les serres de Santa Cruz, Pardos, Menera i Caldereros, les seves aigües procedeixen de torrents subterranis i assoleixen una salinitat deu vegades superior a la del mar, amb crostes de sal a les vores durant els períodes secs. Declarada reserva natural dirigida el 2006, la llacuna acull cada tardor i hivern una de les majors concentracions de grues comunes d'Europa, a més d'ànecs capbussadors i fotges que la fan servir com a zona d'hivernada, pas o cria.
Sesma del Campo de Gallocanta
Fita
Des del privilegi de 1248 atorgat per Jaume I d'Aragó, la localitat va encapçalar la sesma de Gallocanta, una de les cinc sesmes o divisions administratives inicials de la Comunitat d'Aldees de Daroca, vigent fins a la creació de les actuals províncies de Zaragoza i Teruel el 1838. En formaven part, entre altres llocs, Anento, Báguena, Bello, Berrueco, Manchones, Murero, Santed, Used i Villarroya del Campo. El seu castell, avui desaparegut, dominava tota la conca lacustre a la frontera disputada entre Aragó i Castella.