Poble
Muel és un municipi del Campo de Cariñena, a la província de Saragossa, a 29 km de la capital, a la vall del riu Huerva. Té 1.540 habitants (INE 2025). Els seus orígens es remunten possiblement al segle I dC, quan es va erigir una presa romana a l'Huerva per abastir Caesaraugusta; Muel apareix esmentat el 1160 com a Molle. Després de la seva conquesta per Alfons I el Bataller, la població musulmana hi va romandre i es va dedicar a la terrissa: en el fogatge de 1495 figurava amb 99 focs, tots moriscos, i el 1585 un viatger va escriure que tots els seus veïns eren terrissaires. L'expulsió de Felip III, a començaments del segle XVII, va deixar la vila despoblada. Goya va pintar al fresc les petxines de l'ermita de la Virgen de la Fuente, i el poble conserva sobre l'Huerva una de les preses romanes més grans de l'Imperi.
Curiositat
L'Escuela Taller de Cerámica de Muel, depenent de la Diputación Provincial de Zaragoza, manté viva una tradició terrissaire documentada des de 1048, quan van arribar a Zaragoza les primeres rajoles fetes a Muel. Al segle XVI les terrisseries del poble ocupaven una extensió de més de mig quilòmetre, i una crònica de 1580 relata que gairebé tots els veïns es dedicaven a aquest ofici, amb peces de tons blaus i verds amb reflexos daurats. L'activitat es va anar extingint fins a mitjan segle XX, quan no quedava a Muel ni un forn ni un terrissaire en actiu; avui la indústria viu un moment d'apogeu, amb sis tallers actius, i l'escola-taller organitza exposicions al llarg de tot l'any.
Monument
Església de San Cristóbal de Muel, de 1706 i estil barroc tardà amb elements mudèjars, amb una alta torre campanar heretada d'un temple mudèjar anterior.
Activitat
Festes de Muel el 3 de febrer, per San Blas, amb roscons portats en processó; les festes majors, del 7 al 12 de setembre, honren la Virgen de la Fuente amb missa i processó a la seva ermita el dia 8.
Activitat
Les festes d'hivern de Muel se celebren en un poble on Francisco de Goya va pintar al fresc el 1772 les petxines de l'ermita de la Virgen de la Fuente, i que conserva una presa romana sobre l'Huerva aixecada per proveir Caesaraugusta. La seva terrisseria, de majoria morisca, va quedar interrompuda durant dècades després del decret d'expulsió de Felip III.
Monument
Ermita del terme de Muel, poble de tradició terrissera morisca documentada al fogatge de 1495, que el decret d'expulsió de Felip III va interrompre durant dècades, i on l'Escola Taller de Ceràmica manté avui la producció de tons blaus i verds amb reflexos daurats.
Monument
Pont històric sobre el riu Huerva a Muel.
Curiositat
Ofici terrisser de Muel (Zaragoza), amb una tradició documentada des de 1048, quan van arribar a Zaragoza les primeres rajoles dels terrissaires de Muel per mandat d'Aben Tafa. Al segle XVI la indústria ocupava una extensió de més de mig quilòmetre, i cròniques de 1580 expliquen que gairebé tots els habitants del poble en vivien. La producció va decaure durant els segles XIX i XX, fins al punt que cap a mitjan segle XX no quedava a Muel ni un forn ni un terrissaire en actiu. Avui la tradició es manté en sis tallers que produeixen ceràmica popular de Muel, alguns combinant-la amb peces de creació, i en una escola-taller de ceràmica de la Diputació de Zaragoza que exhibeix exposicions al llarg de l'any.
Fita
La presa romana de l'Huerva es va aixecar en època d'August, a començaments del segle I, per regular el cabal del riu i assegurar el proveïment d'aigua a la propera Caesaraugusta, l'actual Saragossa. Es considera un dels vestigis d'enginyeria hidràulica romana més ben conservats d'Hispània. El mur, d'uns 10,35 metres d'alçada i almenys 60 de llarg, tanca l'estrenyiment del llit al costat del nucli urbà de Muel, amb un nucli de formigó revestit de blocs de pedra calcària i un gruix a la base d'11,5 metres. L'embassament va arribar a cobrir unes 80 hectàrees. Va quedar abandonada cap al segle III per colmatació natural, i el seu llit enllotat va donar lloc amb el temps a la fèrtil vega de l'Huerva; el riu no es va tornar a represar fins al 1731, amb la presa de Mezalocha.
Fita
Francisco de Goya va pintar al fresc el 1772 les quatre petxines de la cúpula de l'ermita de la Virgen de la Fuente amb les figures dels Pares de l'Església. Es compta entre els seus primers encàrrecs religiosos després del retorn d'Itàlia i es conserva al seu emplaçament original.
Fita
El fogatge de 1495 va registrar 99 focs gairebé tots moriscos i el 1585 es va anotar que la vila sencera vivia del fang. El decret de Felip III va buidar la població i va forçar una repoblació que va interrompre durant dècades la producció de rajola vidriada i de terrissa.