Poble
Borja és la capital de la comarca del Campo de Borja, a la província de Saragossa, coneguda per la seva col·legiata de Santa María i per la tradició vitivinícola de la garnatxa, cor de la denominació d'origen que porta el seu nom. La vila va donar cognom a la família Borja, també anomenada Borgia, originària d'aquesta localitat aragonesa, que va assolir una gran rellevància a Itàlia durant el Renaixement.
Monument
La col·legiata de Santa María s'alça a Borja (Saragossa) com un conjunt monumental format per l'església, de nau única de cinc trams amb volta de canó i capelles laterals entre contraforts, i un claustre adossat al seu costat sud, de planta quadrada amb voltes de creueria. Tota la construcció és de maó excepte la base de la Torre del Rellotge, en pedra carreu per ser la part més antiga. El conjunt es va començar a aixecar al segle XII en romànic, va continuar en gòtic i mudèjar -apreciable a la Torre del Rellotge i el traçat del claustre- i es va reformar per complet en barroc classicista després de l'incendi de 1775. L'església va rebre el títol de Col·legiata el 1449, atorgat pel papa Nicolau V, i el 1852 va quedar reduïda a parròquia major.
Curiositat
El Campo de Borja és una comarca aragonesa de l'oest de la província de Saragossa, la capital de la qual, Borja, s'alça sobre el riu Huecha a menys de 70 km de Saragossa. És terra de clima mediterrani continentalitzat, amb estius llargs i calorosos, hiverns freds i el vent del cerç bufant tot l'any, condicions que han afavorit tradicionalment el conreu de la vinya. La comarca dona nom a la Denominació d'Origen Campo de Borja, la producció de la qual se centra sobretot en vins negres, juntament amb rosats cada cop més apreciats per la crítica, mentre que els seus vins joves gaudeixen de gran acceptació entre el públic.
Activitat
Les festes patronals de Borja se celebren en honor a la Virgen de la Peana el primer diumenge de maig, i s'allarguen al llarg d'uns quatre dies, de divendres a dilluns. El seu acte central és el Rosario de Cristal, una processó a la posta de sol amb més de cent vint fanals lluminosos que representen els misteris del Rosari, seguida per la imatge de la Verge portada per joves del poble; aquesta tradició es remunta a 1928 i va ser declarada Fiesta de Interés Turístico Regional (festa d'interès turístic regional) el 2005. El diumenge té lloc l'ofrena de flors a la patrona, la imatge de la qual es venera tot l'any a la Col·legiata, on també se celebra la missa major.
Activitat
Les festes de San Bartolomé de Borja se celebren el 24 i 25 d'agost. La dansa del roscón és un passacarrers de vuit paloteadors amb dos pals cadascun que escorten el roscón, pastís dolç portat pels majordoms; després de la missa solemne a l'església de San Bartolomé, es representa a la Plaza del Olmo el Dance i Paloteado, amb els personatges del mayoral, el rabadán, el diable i l'àngel.
Natura
El Huecha neix cap als 1000 m de la unió dels barrancs de Morana i Horcajuelo, al vessant del Moncayo, i rep aportacions de deus càrstiques com les de les coves d'Añón. Dona nom a la vall mitjana que ocupa Borja, situada al vessant d'un turó coronat pel seu castell, i a la comarca vitivinícola del Campo de Borja, que s'estén des del massís del Moncayo fins a les riberes de l'Ebre.
Monument
La torre del rellotge de Borja forma part de la col·legiata de Santa María i se situa al costat sud de l'últim tram de la nau del temple. A diferència de la resta de l'edifici, construït en maó, la base de la torre és de pedra picada, per ser la part més antiga de la construcció; el seu estil mudèjar s'aprecia també en el traçat del claustre i en la decoració de l'absis de la col·legiata. El 1591 es va desplomar el xapitell de la torre, la qual cosa va portar a una reforma el 1596 en què es va decidir donar-li més alçada.
Monument
El convent de la Concepción figura entre els edificis patrimonials de Borja, capital del Campo de Borja, al costat de la Col·legiata de Santa María i el castell de la Zuda.
Activitat
El mercat medieval de Borja se celebra dins de la recreació històrica de l'entrada dels Reis Catòlics a la vila el 1492, a finals de juliol, amb mercat medieval i campament d'artesans al Parque San Francisco, cavalcada reial pel centre històric i combats medievals federats a la Plaza del Mercado.
Curiositat
La Setmana Santa de Borja (Saragossa) és una de les celebracions més arrelades de la ciutat, amb actes centrals des del Diumenge de Rams fins al de Resurrecció i protagonisme de l'Enterrament de Crist el Divendres Sant. El seu origen es remunta al segle XVII: la processó més antiga documentada, la del Dijous Sant o dels Crists, data de 1658 i sorgeix lligada al convent de San Francisco. L'Enterrament de Crist procedeix de la cerimònia del Descendiment, establerta el 1730, en què un Crist articulat —encara usat avui— era baixat d'una creu que encara es conserva; des de 1746 l'organitza la confraria de les Ànimes i Sant Isidre. Les confraries borgianes, des del segle XVII, processonen amb túnica negra i caputxa del mateix color, hàbit fixat a les normes de 1831.
Fita
El turó que domina l'actual Borja va estar ocupat des del segle V aC pel poblat celtibèric de Bursau, que va arribar a encunyar moneda pròpia. D'aquell topònim va derivar l'àrab Burya i, amb la conquesta cristiana, el nom castellà de la vila.
Fita
Borja va passar a mans cristianes al primer terç del segle XII, durant l'avanç d'Alfons I el Bataller per la vall de l'Huecha. La vila va quedar com a plaça fronterera davant Castella i Navarra i va conservar una nombrosa població mudèjar.
Fita
El 1438 Borja va obtenir el títol de ciutat, reconeixement del seu pes com a cap d'un territori agrícola i del seu paper militar a la frontera. El privilegi va consolidar la seva jurisdicció sobre les aldees de l'entorn i la seva representació a les Corts.
Fita
El 1706 les tropes partidàries de l'arxiduc Carles van atacar Borja, que es va mantenir del costat de Felip V. Acabada la contesa, el rei va recompensar aquella fidelitat amb títols honorífics que la ciutat va incorporar al seu escut i a la seva documentació oficial.
Fita
El 2012 una veïna va intervenir pel seu compte sobre una pintura mural del santuari de la Misericordia, un Ecce Homo de començaments del segle XX. El resultat va donar la volta al món i va convertir el santuari en un dels llocs més visitats de la comarca.