Quadern de bitàcola · 3 indrets

Què veure i què fer a Calomarde

Què veure i què fer a Calomarde (Sierra de Albarracín, Teruel): 3 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Activitats

A quina distància del centre de Calomarde és cada lloc

Església de Calomarde 50 m

Pobles a prop de Calomarde

Què veure a Frías de Albarracín 5,2 km · 4 llocs
Què veure a Royuela 5,4 km · 4 llocs
Què veure a Moscardón 5,6 km · 3 llocs
Què veure a Tramacastilla 6,4 km · 3 llocs
Què veure a Torres de Albarracín 7,1 km · 3 llocs
Què veure a Villar del Cobo 8,7 km · 2 llocs
Què veure a Noguera de Albarracín 9,7 km · 3 llocs
Què veure a Terriente 10 km · 3 llocs

Espanya › Aragó › Teruel › Sierra de Albarracín › Calomarde

Què veure i què fer a Calomarde

Calomarde
Poble
Calomarde és un municipi situat al centre de la Sierra de Albarracín, a la província de Terol, a 1.312 metres d'altitud i 50 quilòmetres de la capital. El 21 de juny de 1257, per privilegi de Jaume I, va passar a formar part de la Sesma de Frías de Albarracín, dins la Comunidad de Santa María de Albarracín, que depenia directament del rei; aquest règim, amb seu avui a Tramacastilla, és l'únic que va sobreviure al decret de dissolució de 1837. Conserva una església sota l'advocació de San Pedro Apóstol. Al seu entorn es pot visitar la cascada del Molino Viejo, o Cascada Batida, i la gorja del barranc del Río Blanco, condicionada amb escales i passarel·les, que arriba fins a Frías de Albarracín. A mitjan segle XIX tenia 360 habitants; avui en té 76.
Església de Calomarde
Monument
Església de Sant Pere Apòstol de Calomarde, a la Serra d'Albarracín (Terol), l'antiguitat de la qual certifica una inscripció tallada en una de les pedres del seu mur exterior. Funciona com a parròquia, servida per un rector i un sagristà; el curat, de categoria de segon ascens, és de provisió reial o diocesana.
Festes de Calomarde
Activitat
Les festes patronals de Calomarde se celebren en honor de Sant Gil Abat al voltant del 18 i 19 d'agost; anteriorment se celebraven el 2 de setembre. Ja el 1846, la descripció de Pascual Madoz recollia al terme municipal dues ermites, una dedicada precisament a Sant Gil Abat i una altra a Sant Sebastià Màrtir, la qual cosa dona compte de l'antiguitat d'aquesta devoció al poble.