Poble
Castellote és un municipi de la província de Teruel, al Maestrat, el de major extensió de la comarca amb 235 km². El seu nucli s'alça al vessant d'un mont coronat per un castell templer, restaurat el 2011, a 774 m d'altitud sobre la vall del riu Guadalope. Compta amb 665 habitants (INE 2025) i el seu ampli terme reuneix antics nuclis com Cuevas de Cañart, Abenfigo, Santolea, Ladruñán i Luco de Bordón. La zona de Castellote-Santolea-Ladruñán conserva un dels conjunts d'art rupestre més importants d'Aragó, amb l'Abrigo de la Vacada com a principal jaciment. Al seu terme hi ha també l'embassament de Santolea, sobre el Guadalope, i el Puente de Fonseca, formació fluviocàrstica declarada monument natural.
Monument
El monument natural del Puente de Fonseca ocupa 249 hectàrees entre els 640 i els 1.100 metres d'altitud, al terme de Castellote, i va ser declarat com a tal el 19 de setembre de 2006; compta a més amb les figures de LIC i ZEPA. El pont natural és una formació fluviocàrstica, una toba travertínica que el riu Guadalope va originar en travessar-la, obrint el túnel pel qual avui discorre. La humitat i el substrat calcari creen un microclima amb falzia de pou i te de roca, salzes, pollancres i àlbers a les riberes, i pineda de pi blanc als vessants. Entre la fauna destaquen el voltor comú, l'àguila reial, la cabra salvatge i la llúdriga. L'entorn, calcinat per un incendi el 1994 que va arrasar 18.000 hectàrees del Maestrazgo, continua avui regenerant-se.
Monument
Fortalesa d'origen probablement àrab, sobre una penya grisenca que domina el poble de Castellote (Teruel), amb vistes a l'embassament del mateix nom. Les primeres notícies del castell són del 1168, quan va ser reconquerit per Alfons II el Cast. El 1188 el seu senyor, Gascón de Castellot, el va donar a l'Orde del Sant Redemptor; en dissoldre's aquest orde va passar als templers i, després de la seva extinció, als sanjoanistes, que el van ocupar des del 1317 fins al 1769. De planta irregular i tres recintes esglaonats, conserva restes de quatre torres, entre elles una torre de l'homenatge de 24 per 6 metres amb murs de gairebé 3 metres de gruix. Durant la primera guerra carlina va ser un dels baluards del pretendent Don Carlos, i el 1840 va resistir un setge de les tropes liberals d'Espartero que va destruir bona part de les seves defenses.
Natura
Tram del riu Guadalope i embassament de Santolea vora Castellote (Maestrat, Teruel), construït a les dècades de 1920 i 1930, les ribes del qual ofereixen grans parets verticals aptes per a l'escalada i platges naturals per al bany, a més de la pràctica d'esports nàutics. El riu forma meandres i excava canons d'altes parets a les calcàries juràssiques i cretàcies de la zona; una de les seves formacions més destacades és el Puente de Fonseca, un monument natural fluviocàrstic que crea un túnel natural pel qual discorre l'aigua. El poble de Santolea va quedar abandonat i enderrocat després de la construcció de l'embassament.
Activitat
Festes patronals de Castellote el segon cap de setmana d'agost, en honor a la Virgen del Agua, amb toro embolado i toro de fuego. El 23 de gener se celebra San Macario, amb foguera i processó a la seva ermita, i el diumenge més proper al 15 de maig, San Isidro, amb benedicció de tractors.
Monument
Ermita del terme de Castellote, el castell del qual, d'origen templer, va resistir onze mesos el setge ordenat per Jaume II fins a capitular el 2 de novembre de 1308. El 23 de març de 1840 l'exèrcit liberal d'Espartero el va tornar a prendre, ja en mans carlines, després de tres dies de setge.
Activitat
Les festes d'hivern de Castellote se celebren al costat del Puente de Fonseca, pont natural càrstic declarat Monument Natural, i de l'embassament del Guadalope que envolta el castell templer de la vila.
Fita
Quan Jaume II va ordenar confiscar els béns del Temple, la guarnició de Castellote va resistir onze mesos en una fortalesa que Zurita va descriure com a molt forta i en terra aspra. La plaça va capitular el 2 de novembre de 1308.
Fita
El 23 de març de 1840 l'exèrcit liberal manat per Espartero va atacar la vila i va prendre el castell després de tres dies de setge. L'acció va formar part de la campanya que va liquidar la resistència carlina al Maestrat.