Quadern de bitàcola · 4 indrets

Què veure i què fer a Allepuz

Què veure i què fer a Allepuz (Maestrazgo, Teruel): 4 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 2 Activitats

A quina distància del centre de Allepuz és cada lloc

Església de Allepuz 50 m

Pobles a prop de Allepuz

Espanya › Aragó › Teruel › Maestrazgo › Allepuz

Què veure i què fer a Allepuz

Allepuz
Poble
Allepuz és un municipi de muntanya del Maestrat de Teruel, amb 123 habitants, a 1.474 metres d'altitud, un dels més elevats de la comarca; el seu topònim prové, segons Miguel Asín Palacios, de l'àrab al-labuus, la cuirassa. Situat a la porta d'entrada al Maestrat des de Teruel cap a Cantavieja, és recorregut pel riu Sollavientos, l'únic de la comarca que no aboca a l'Ebre sinó al Túria, i jalonat de fonts com la de Santa Isabel o la dels Berros. La vall, tancada a l'est pels alts del Morrón i La Nave, conserva masos d'origen medieval; de les gairebé quaranta que va tenir el municipi, a penes mitja dotzena continuen habitats. Va ser terra de reialenc, integrada a la Comunidad de Aldeas de Teruel, fins a la divisió provincial de 1833.
Església de Allepuz
Monument
Església parroquial fortificada d'Allepuz, antic enclavament templer, dedicada a la Purificació. El temple actual es va construir el 1771 sobre un edifici gòtic anterior. És un edifici de planta de saló, rectangular, amb tres naus de la mateixa alçada separades per pilars cruciformes, rematats per capitells decorats amb rocalla i caps d'animals.
Festes de Allepuz
Activitat
Festes locals d'Allepuz, celebrades al gener i entorn del 2 de juliol segons el calendari oficial de festes de Teruel, en el municipi més alt del Maestrazgo turolenc, a 1.474 metres, travessat per l'únic riu de la comarca que aboca les seves aigües al Turia.
Festes de invierno de Allepuz
Activitat
Allepuz, a 1.474 metres d'altitud, un dels pobles més alts del Maestrat, va ser terra de reialenc, enquadrada a la comunitat d'aldees de Terol, fins a la divisió provincial de 1833. Conserva l'ermita de Nuestra Señora de Loreto.