Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a Montalbán

Què veure i què fer a Montalbán (Cuencas Mineras, Teruel): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Natura · 1 Activitats · 2 Fites històriques

A quina distància del centre de Montalbán és cada lloc

Parc Cultural del Riu Martín 21 km

Pobles a prop de Montalbán

Què veure a Escucha 4,4 km · 6 llocs
Què veure a Utrillas 4,6 km · 9 llocs
Què veure a Torre de las Arcas 6,9 km · 2 llocs
Què veure a Palomar de Arroyos 7,2 km · 3 llocs
Què veure a Martín del Río 8,2 km · 4 llocs
Què veure a Castel de Cabra 9,1 km · 2 llocs
Què veure a Obón 10 km · 3 llocs
Què veure a La Hoz de la Vieja 11 km · 2 llocs

Espanya › Aragó › Teruel › Cuencas Mineras › Montalbán

Què veure i què fer a Montalbán

Montalbán
Poble
Montalbán és la capital historicocultural de la comarca de les Conques Mineres, a la província de Terol, amb 1.162 habitants, situada a 851 metres d'altitud a la marge esquerra del riu Martín, al vessant nord de la serra de San Just. La vila pren el nom del castell que va presidir el seu nucli urbà, i apareix citada al Cantar del Mio Cid, ja que El Cid va dominar la serra de Segura i Montalbán a finals del segle XI; Ramon Berenguer IV se'n va apoderar cap al 1160. El 1208 el rei Pere II li va concedir fur propi, ratificat per Jaume I el 1225, i el 1210 la va donar a l'Orde de Santiago com a Encomienda Mayor de Aragón. Del castell i el monestir de l'encomanda només perviuen els fonaments, després de la seva destrucció en la primera guerra carlina, el 1839.
Conjunt històric de Montalbán
Monument
El casc històric de Montalbán conserva el seu traçat medieval, amb una muralla aixecada el 1363 davant l'amenaça castellana i l'església gotico-mudèjar de Santiago, dels segles XII-XIV. La vila va ser capçalera de la Encomienda Mayor de l'Orde de Santiago a Aragó des de 1210 i conserva també un antic barri jueu del segle XIV.
Parc Cultural del Riu Martín
Natura
El Parque Cultural del Río Martín protegeix, des de 1995, uns 160 quilòmetres quadrats al voltant del curs mitjà del río Martín, que discorre per gorges excavades en formacions calcàries de la branca aragonesa del sistema Ibèric. Els seus pobles pertanyen a tres comarques: Cuencas Mineras al sud, amb Montalbán, Peñarroyas, Torre de las Arcas, Obón i Alcaine; Andorra-Sierra de Arcos al centre; i Bajo Martín, amb Albalate del Arzobispo, al nord. Al sud, més humit, hi creixen pinedes de repoblació i carrascars; al nord, més sec, predominen romanials i timonedes. El clima mediterrani continentalitzat permet la presència de savines, i el parc conserva a més un notable conjunt d'art rupestre declarat Patrimoni de la Humanitat.
Festes de Montalbán
Activitat
Montalbán celebra les seves festes locals el 27 de maig (Los Sagrados) i el 9 de setembre (Sant Faust), segons el calendari oficial de festes de Teruel. Les festes patronals, en honor de la Mare de Déu del Castell i de Sant Faust, se celebren el segon diumenge de setembre; el calendari festiu del municipi es completa amb Sant Antoni a mitjan gener i la Festa del Cid a finals de juliol.
Fur propi de Montalbán
Fita
El 1208 el rei Pere II va concedir a la vila un fur propi que regulava el seu govern i els seus termes. Jaume I el va ratificar el 1225, i va consolidar Montalbán com a cap jurídic d'un ampli sector de l'alt Martín.
Encomanda Major de l'Orde de Santiago
Fita
Pere II va donar Montalbán a l'Orde de Santiago el 1210 i la vila es va convertir en Encomanda Major d'Aragó. El 1241 el castell acollia un convent santiaguista dependent del priorat d'Uclés.