Poble
Isàvena és un municipi de la comarca de la Ribagorça, a la província d'Osca, situat a la vall del riu Isàvena, afluent de l'Ésera. La seva capital és La Puebla de Roda, i el terme reuneix diversos nuclis —entre ells Roda de Isábena, Serraduy, Merli o San Esteban del Mall— fusionats progressivament entre 1964 i 1977 en un sol municipi. Compta amb 234 habitants. La vall marca la transició entre el ribagorçà occidental, d'arrel aragonesa, i l'oriental, d'arrel catalana. Acull Roda de Isábena, considerat el poble més petit d'Espanya amb catedral.
Curiositat
Roda de Isábena, nucli del municipi d'Isábena catalogat entre Los Pueblos Más Bonitos de España des de 2019, s'alça sobre un promontori que domina la vall del riu Isábena i conserva un conjunt medieval emmurallat amb la catedral de San Vicente, el palau fortificat del Prior i la Plaza Mayor. Al segle X va ser capital del comtat de Ribagorza i seu episcopal: la primera catedral, romànica, es va consagrar l'any 956 i va ser destruïda en un saqueig el 1006; la segona, després de recuperar-se la vila, es va consagrar el 1030. El bisbat, amb quinze bisbes en 193 anys, es va extingir el 1149 en traslladar-se la seu a Lleida. La catedral, que va conservar la còpia més antiga coneguda de la Crònica d'Alfons III, fa de Roda la població més petita d'Espanya amb temple catedralici.
Monument
La catedral de Roda de Isábena, única catedral romànica d'Aragó, s'alça al poble més petit d'Espanya amb seu catedralícia i va ser consagrada el 1067. El seu origen es remunta a una catedral primitiva consagrada el 956 pel bisbe Odisendo sota el patrocini del comte de Ribagorza, destruïda el 1006 per Abd al-Malik i reconstruïda en romànic llombard sota Sanç III el Gran, amb aportacions posteriors de mestres navarresos. Sota el temple es conserva la cripta de San Ramón, amb tres naus i capçalera semicircular, que guarda el sepulcre romànic del bisbe amb relleus de la infància de Jesús. El seu claustre, de mitjan segle XII, organitzat entorn d'un aljub central, reuneix 191 inscripcions funeràries, el conjunt més nombrós d'Europa. Va ser declarada Monumento Nacional (Monument Nacional, una antiga figura de protecció del patrimoni espanyola).
Monument
Museu vinculat a la catedral romànica de Roda de Isábena, amb importants fons artístics.
Monument
Església romànica del segle XI al municipi d'Isábena, a l'entorn de Roda de Isábena, seu de l'única catedral romànica d'Aragón, consagrada el 1067 al poble més petit d'Espanya amb catedral.
Monument
El pont de la Luz és un pont medieval de tres ulls que travessa el riu Isábena davant de La Puebla de Roda, capital del municipi d'Isábena, a la Ribagorza oscenca, al camí cap a San Esteban de Mall. La Puebla s'alça sobre un petit monticle a la riba dreta del riu, i el 1964 es va fusionar amb la veïna Roda de Isábena per formar l'actual municipi, conservant-ne la capitalitat.
Activitat
Festa major de Roda de Isábena que inclou una romeria fins a l'ermita de San Salvador, d'origen romànic, celebrada cada any el 6 d'agost i en la qual antigament es feia un repartiment de caritat entre els veïns. De l'ermita, molt transformada en una restauració dels anys 2000, només es considera original la capçalera, del segle XIII; forma part del circuit de senderisme que recorre les diferents ermites de la localitat, juntament amb les de la Verge del Pilar i San Mamés.
Natura
Menhir situat al municipi d'Isábena (la Ribagorza, Huesca), a prop de Roda de Isábena. Es tracta d'una roca allargada l'alçada visible de la qual arriba als 6 metres, amb una antiguitat estimada en 5.000 anys, un dels elements megalítics que es conserven al petit nucli de Merli.
Monument
Antiga catedral romànica de San Vicente Mártir, situada a Roda de Isábena, dins el municipi d'Isábena (Ribagorza, Huesca), a la vall del riu homònim. És la localitat més petita d'Espanya amb seu catedralícia i està declarada Monumento Nacional (una declaració espanyola de patrimoni nacional). Es va construir entre els segles XI i XII sobre un temple anterior consagrat el 956 i destruït el 1006 per Abd al-Malik, fill d'Almanzor; el seu scriptorium va tenir una gran activitat copiant obres de Plaute, Terenci i Horaci. Conserva un pòrtic meridional i una torre del segle XVIII, que va substituir la medieval, a més d'un claustre i la capella de San Agustín. El bisbat de Roda de Isábena es va traslladar a Lleida el 1149, després de 193 anys i quinze bisbes, i des de llavors el temple té rang de priorat.
Fita
Un conegut lladre d'art sacre es va endur una trentena de peces del museu catedralici, entre elles la cadira de Sant Ramon, que va esquarterar per vendre-la; només se'n van recuperar sis fragments del moble.