Poble
Benasc és una vila pirinenca de la Ribagorça, a la província d'Osca, capçalera de la vall homònima, també anomenada Vall Amagada, i porta d'accés al pic Aneto, dins del parc natural de Posets-Maladeta. Se situa vora el riu Ésera, a 1138 m; al seu terme hi ha els pobles de Cerler, amb les seves pistes d'esquí, i Anciles. Probablement fundada pels romans, que hi haurien construït els primers banys d'aigua sulfurosa del lloc, la seva referència documental més antiga, el Rótulo de Benasque, data del 1006 al 1018; des del segle XI va pertànyer al comtat de Ribagorça. Sobre el poble s'hi alçava un castell del segle XIII, enderrocat el 1858, i a la guerra civil un incendi va destruir bona part de la vila. Té 2359 habitants (INE 2025), després d'un mínim de 574 el 1970.
Natura
L'Aneto és el pic més elevat dels Pirineus i el segon de la península Ibèrica, amb 3.404 metres d'altitud, situat al Parc Natural de Posets-Maladeta, al terme municipal de Benasque (Huesca). Forma part del massís de la Maladeta, a la vall de Benasque, i està format per terrenys granítics paleozoics i materials mesozoics. A la seva cara nord, a partir d'uns 2.810 metres, s'estén la glacera més gran dels Pirineus, amb prop de 100 hectàrees de superfície, que en l'últim segle ha perdut més de la meitat de la seva extensió a causa del canvi climàtic i podria desaparèixer en tres o quatre dècades.
Natura
El parc natural de Posets-Maladeta s'estén pel nord de la comarca de la Ribagorza i el nord-est de Sobrarbe, a la província d'Huesca, i abasta els termes de Benasque, Gistaín, Montanuy, Sahún i San Juan de Plan. Declarat el 1994, ocupa més de 33.000 hectàrees entre els 1.500 i els 3.404 metres de l'Aneto, el pic més alt dels Pirineus, juntament amb altres cims com el Posets, la Punta de Astorg o el Pico Maldito. Acull les principals glaceres pirinenques, a més de morrenes i estanys com els de Vallibierna, Cregüeña o Batisielles. A menor altitud hi creixen servers, avellaners i bedolls, i més amunt faigs, avets i pi negre, entre marmotes, isards, trencalossos i àligues reials.
Monument
Església parroquial de Benasque, dedicada a la Asunción de la Virgen María tot i que es venera com a patró a San Marcial, a la porta del massís de la Maladeta. Documentada ja al segle XI, va rebre reformes gòtiques als segles XII i XIII i, després de la Guerra de Successió, el presbiteri i la cúpula es van reconstruir en estil barroc; al segle XVII es va enderrocar l'absis i es van aixecar el creuer i la torre. Combina així elements romànics, gòtics i barrocs, amb planta de creu llatina, quatre capelles al costat de l'evangeli i tres al de l'epístola, i un portal decorat amb la figura de San Marcial. Un incendi la va deixar gairebé destruïda el 1925, i durant la Guerra Civil es van llançar les seves campanes històriques des de la torre. Està catalogada com a Patrimonio Cultural Aragonés (una catalogació patrimonial del Govern d'Aragó).
Natura
Vall pirinenca que ocupa el tram superior de la conca del riu Ésera, a la Ribagorza, tancada al sud pel Congost de Ventamillo, on el riu perfora les serres de Chía i el Turbón. S'estructura en tres trams repartits entre set municipis i vint-i-sis localitats, i a la seva capçalera septentrional s'aixequen els tres grans massissos de la vall, el de la Maladeta, el del Posets i el del Perdiguero, on hi ha els cims més alts del Pirineu, entre ells l'Aneto, de 3404 metres, i la major part de les glaceres pirinenques, les úniques d'Espanya. D'aquests massissos baixen les valls d'Estós, Eriste i Vallibierna, amb llacs i cascades entre prats i boscos alpins, protegits com a parc natural de Posets-Maladeta i amb refugis com el d'Ángel Orús o el de la Renclusa.
Natura
Massís amb l'Aneto, sostre del Pirineu, al límit nord de La Ribagorza, a la part central de la serralada, lleugerament al sud de la divisòria d'aigües. Al nord s'obre la capçalera de la vall de Benasque i al sud baixa la vall de Vallibierna. El seu cim més alt, el pic Aneto, arriba als 3403,5 metres, i al seu costat s'alcen altres cims de més de tres mil metres com La Maladeta, el pic Maldito, el pic de Coronas o el pic Russell. A la seva cara nord s'estén la glacera de l'Aneto, la més extensa del Pirineu tot i que en regressió, com la resta de les glaceres pirinenques, i més avall es troba el refugi de la Renclusa, a 2149 metres d'altitud, el punt habitable més alt del massís.
Activitat
Festes patronals de Benasque, a la comarca oscenca de la Ribagorza, celebrades el 30 de juny en honor a San Marcial. Aquell dia es balla el Ball dels Omes, dansa tradicional en la qual els homes, amb castanyoles adornades amb cintes de colors, acompanyen la processó amb la imatge del sant i executen una coreografia en formació al voltant del til·ler central de la plaça. L'endemà, 1 de juliol, es celebra el Ball de les Dones, d'estructura similar però ballat en parelles mixtes i sense processó. Totes dues danses s'acompanyen de l'Himno de Riego, melodia tradicionalment associada a les festes d'aquest municipi pirinenc.
Fita
El militar rus Platon de Txikhatxev i el botànic normand Albert de Franqueville, amb quatre guies pirinencs, van coronar el 1842 per primera vegada el cim més alt dels Pirineus, de 3.404 metres, sobre la vall de Benasc.
Gastronomia
Amb la llet de les vaques i ovelles que pasturen als ports del massís de la Maladeta s'elaboren formatges de pasta premsada, curats en cambra natural, que es venen als mercats i fires de la vall.