Poble
Tamarite de Litera, en català Tamarit de Llitera, és la capital històrica i geogràfica de la comarca de la Litera, a l'est de la província d'Osca, amb 3.528 habitants i una densitat de 33,6 hab/km² sobre els seus 110,6 km². Forma part de l'anomenada Franja d'Aragó, els territoris catalanoparlants de la comunitat autònoma. El seu nom prové, segons una interpretació, de l'àrab ṯamarāt, 'arbres fruiters'. Situada a 360 metres d'altitud, no té rius propis més enllà de torrenteres, i està flanquejada per la serralada estepària de la Gessa, un plegament de guixos declarat Lloc d'Interès Comunitari. Al sud, una plana regada pel Canal de Aragón y Cataluña s'estén cap a l'Ebre. Capital històrica i geogràfica de la Litera, té orígens que es remunten als pobles ibers.
Monument
Església romànica amb elements de transició al gòtic, construïda probablement a la segona meitat del segle XII, quan Alfons II va concedir a Tamarite de Litera el fur de Saragossa per repoblar-la. Té planta basilical de tres naus cobertes amb voltes de canó apuntades i un transsepte amb tres absis, sobre el qual s'alça un cimbori gòtic de vuit finestres ogivals; als peus s'aixeca el campanar. La façana sud conserva una portalada romànica amb timpà que representa dos àngels sostenint un crismó, sobre la qual es va afegir un frontó renaixentista. El retaule major, contractat el 1500 a Miguel i Juan Ximénez, va desaparèixer durant la Guerra Civil, llevat de la taula de San Miguel, avui al Museu d'Art de Filadèlfia. El temple va ser restaurat entre 1992 i 2009.
Monument
Església dedicada a la Virgen del Patrocinio, patrona de Tamarite de Litera, ciutat que Martín el Humano va elevar de rang després d'haver acollit Corts de la Corona de Aragón el 1375 i el 1383; en el seu honor se celebra la festa major amb gegants i capgrossos i el tradicional sopar d'Interpeñas.
Activitat
La festa del Corpus Christi de Tamarite de Litera és cèlebre per les seves catifes efímeres: la nit anterior a la festivitat, els veïns del casc antic tracen dibuixos als carrers que durant diverses hores van omplint amb serradures tenyides de diferents colors, fins a formar vistoses catifes. Sobre elles discorre l'endemà la processó del Corpus Christi, que recorre els carrers engalanats del centre històric de la localitat, a la comarca oscenca de la Litera.
Activitat
La Festa Major de Tamarite de Litera se celebra la primera setmana de setembre en honor de la Virgen del Patrocinio. Entre els seus actes més assenyalats hi ha la desfilada de gegants i capgrossos, el sopar d'Interpeñas i el clàssic estofat de vedella, plat central d'aquestes festes patronals.
Monument
Única torre conservada de l'antic castell de los Moros de Tamarite de Litera.
Natura
Canal de reg històric, anomenat en un principi de Tamarite de Litera, que va transformar la comarca de la Litera en una gran horta. Inaugurat el 1906, rega 104.850 hectàrees entre Huesca i Lleida, la segona major zona regable de la conca de l'Ebre; s'alimenta del riu Éssera, pres de l'embassament de Joaquín Costa, i té 124 quilòmetres. La idea de derivar les aigües de l'Éssera cap a la comarca es remunta al segle XVIII, quan el 1782 els veïns de Tamarite van demanar un estudi per a una séquia que evités la misèria de la sequera. Després de diversos intents fallits de construcció privada al segle XIX —com el de la Real Compañía del Canal de Tamarite de Litera, del 1834, que va donar al canal el seu nom actual el 1876—, un míting a Tamarite el 1889 va demanar que fos l'Estat qui escometés l'obra.
Curiositat
La vigília del Corpus Christi, els veïns de Tamarite de Litera tracen dibuixos als carrers del nucli antic que durant diverses hores s'omplen de serradures tenyides de diferents colors, formant catifes sobre les quals l'endemà discorre la processó. Aquesta tradició converteix l'itinerari processional en una autèntica galeria efímera d'art popular feta amb material vegetal acolorit.
Activitat
Les festes d'hivern de Tamarite de Litera se celebren a la vila que va acollir Corts de la Corona d'Aragó el 1375 i el 1383 i a la qual Martí I l'Humà va concedir el títol de ciutat; segles després, el regeneracionista Joaquín Costa hi va defensar que l'Estat es fes càrrec de les obres del canal, pressió decisiva perquè la llei de 1896 el declarés obra pública.
Activitat
El Mercat Medieval de Tamarite de Litera, que el 2026 arriba a la seva 28a edició, se celebra al maig (9 i 10 de maig el 2026) amb uns 70 parades d'artesans i comerciants vestits d'època, gastronomia tradicional i animació als carrers i places.
Monument
Espai dedicat a la història i les tradicions de la comarca de La Litera.
Natura
Paisatge d'horta tradicional al voltant de Tamarite de Litera, a la comarca oscenca de La Litera, regat pel Canal d'Aragó i Catalunya. La zona es va beneficiar també de l'antic Canal de Tamarite, concedit per cèdula reial el 1834 per prendre aigua dels rius Ésera i Cinca i regar unes 104.000 hectàrees fins als cursos del Cinca i l'Ebre. Sobre aquestes terres de regadiu s'estenen conreus fruiters de pomeres, perers i presseguers, juntament amb cereals com el blat i l'ordi, i explotacions de bestiar porcí i boví que sostenen bona part de l'economia de la vila.
Curiositat
Horta de regadiu tradicional de Tamarite de Litera, transformada des de 1906 pel Canal d'Aragó i Catalunya, obra inspirada en el regeneracionisme de Joaquín Costa que va donar un impuls vital a l'empobrida comarca de La Litera. El pla regat s'estén al sud de la població fins als rius Cinca i Ebre, amb cultius fruiters de pomes, peres i préssecs, a més de cereals com blat i ordi.
Activitat
La Feria de Santa Lucía de Tamarite se celebra a la plaça que Sanç Ramírez va prendre el 1064, va perdre dos anys després i que Alfons I va retenir entre 1107 i 1134, fins que Pedro de Estopiñán la va guanyar definitivament per a Aragó.
Monument
Antic molí fariner de Tamarite de Litera, vora el riu Cinca.
Fita
Pedro de Estopiñán va guanyar per a l'Aragó la plaça que Sanç Ramires havia pres el 1064 i perdut dos anys després i que Alfons I va retenir entre 1107 i 1134; amb ella va quedar assegurat el pla de la Llitera.
Fita
Martí I l'Humà va concedir per privilegi reial el rang de ciutat a la vila, que ja havia acollit Corts de la Corona d'Aragó el 1375 i el 1383 i era un dels nuclis principals del regne.
Fita
En un acte multitudinari, el regeneracionista va sostenir que o l'Estat es feia càrrec de les obres del canal o era preferible seguir en secà; la seva pressió va ser decisiva perquè la llei de 1896 el declarés obra pública.