Quadern de bitàcola · 4 indrets

Què veure i què fer a La Sotonera

Què veure i què fer a La Sotonera (Hoya de Huesca, Huesca): 4 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Natura · 1 Fites històriques · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de La Sotonera és cada lloc

Pantà de la Sotonera 19 km

Pobles a prop de La Sotonera

Què veure a Loscorrales 7,3 km · 1 lloc
Què veure a Loarre 8,6 km · 5 llocs
Què veure a Nueno 9,5 km · 4 llocs
Què veure a Lupiñén-Ortilla 9,6 km · 1 lloc
Què veure a Igriés 11 km · 2 llocs
Què veure a Arguis 11 km · 2 llocs
Què veure a Ayerbe 11 km · 4 llocs
Què veure a Banastás 12 km · 2 llocs

Espanya › Aragó › Huesca › Hoya de Huesca › La Sotonera

Què veure i què fer a La Sotonera

La Sotonera
Poble
La Sotonera, a la comarca de la Hoya de Huesca, va néixer el 1973 de la fusió de Bolea, Esquedas, Lierta, Plasencia del Monte i Quinzano, a les quals més tard es van unir Puibolea i Aniés, fins a sumar set pobles; el seu cap, Bolea, és l'antiga Tolia musulmana conquerida per Pedro I. Pren el nom del riu Sotón, que juntament amb els seus afluents Riel i Venia neix sota les serres de Gratal i Caballera. Vora el gran embassament que li dona nom, important zona d'hivernada d'aus aquàtiques, se celebra cada juny la fira de la cirera de Bolea, quan hi arriben visitants de fora a comprar la fruita. Viu dels cereals, l'olivera, l'ametller i la ramaderia porcina i ovina, i del turisme que atreu la col·legiata de Bolea.
Pantà de la Sotonera
Natura
L'embassament de La Sotonera es va formar represant el riu Sotón per abastir el Canal de los Monegros, al nord de la Hoya de Huesca. Rep també aigües del riu Astón, que hi desemboca, i d'una derivació del riu Gállego des de la presa d'Ardisa; juntament amb el pantà de Mediano, al Cinca, és un dels dos punts d'alimentació del regadiu de Monegros, i compta a més amb una petita central hidroelèctrica de 5 MVA. El projecte es va iniciar el 1915 amb materials solts i molta mà d'obra local, però les obres es van perllongar, entre paralitzacions, fins a entrar en servei el 1961 i completar el seu ompliment el 1968. Convertit en hàbitat d'aus aquàtiques, tortugues i bivalves, és zona d'interès reconeguda per la Sociedad Española de Ornitología des de 1987.
La conquesta de Bolea per Pere I
Fita
La fortalesa que el cronista Al-Razí anomenava Tolia va caure en mans aragoneses després de resistir anys l'embat cristià; Bolea va ser cap de la seva comarca fins que el 1973 es va fusionar amb cinc pobles veïns a La Sotonera.
Cirera de Bolea
Gastronomia
Els cirerers de les faldes de la serra de Gratal donen a començaments de juny una cirera carnosa i dolça que se celebra amb una fira el diumenge més proper al dia de Sant Antoni; es ven fresca i en confitures.