Poble
Anomenada 'la Paella d'Andalusia' pels seus estius extrems i 'la Ciutat de les Torres' pels seus campanars barrocs, Écija és capçalera de la seva comarca i el municipi de major extensió de la província de Sevilla (978,47 km²). El seu nucli històric va ser declarat Conjunto Histórico-Artístico, subcategoria de la figura de protecció del patrimoni espanyol vigent entre el 1931 i el 1985, el 1966.
Fita
Sota l'actual nucli urbà s'estén la colònia romana d'Augusta Firma Astigi, fundada cap al 14 aC en temps d'August sobre un nucli preromà. El 1402 Enric III va concedir a Écija el títol de ciutat. El 2002 va aparèixer en unes obres l'escultura de l''Amazona ferida', datada al segle II dC i avui exposada al Museu Històric Municipal.
Monument
Palau urbà construït entre el 1700 i el 1775 per als marquesos de Peñaflor, cèlebre pel seu llarg balcó corregut que segueix la corba del carrer, decorat amb pintures murals de paisatges i arquitectures fingides (trampantojo) atribuïdes a Antonio Fernández. Va ser declarat Monumento Histórico-Artístico el 1962, figura avui protegida com a Bien de Interés Cultural, la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya.
Curiositat
El perfil urbà d'Écija està marcat per onze torres barroques de maó i insercions de rajola, aixecades sobretot al segle XVIII (algunes iniciades al XVII), entre elles les de San Juan (1745), Santa María (1725) o Santiago (1757-1766). És la base del sobrenom de la ciutat com 'la Ciudad de las Torres'.
Curiositat
Écija és coneguda popularment com la 'Paella d'Andalusia' per les elevadíssimes temperatures que hi assoleix a l'estiu, superant amb freqüència els 40 graus, les més altes registrades habitualment a la Península Ibèrica.
Monument
Itinerari que recorre les torres barroques de les esglésies ecijanes, entre elles la de Santa María, amb la seva capella rococó; la de Santiago, d'estil goticomudèjar; la de Santa Cruz, amb la seva torre inacabada; la de San Juan Bautista; la de Santa Ana, construïda sobre la mateixa muralla de la ciutat; la de San Gil; la dels Pares Descalços, i les torres bessones de l'antic convent de la Concepción.
Monument
Palau barroc declarat Bien de Interés Cultural, que alberga avui el Museo Histórico Municipal d'Écija.
Monument
Construïda al segle XVIII sobre una església documentada des del segle XVI, està considerada la més bella de les onze torres d'Écija: fust de maó barroc rematat amb un cos de campanes cobert de rajoles blaves i blanques. Es pot visitar i pujar-se al seu mirador.
Monument
Pont sobre el riu Genil, a la sortida est de la ciutat camí de Palma del Río, construït al segle I dC com a part de la infraestructura viària d'Astigi. Conserva una sèrie d'arcs de mig punt sobre pilars de carreu, amb més de 200 metres de longitud.
Monument
Instal·lat al Palau de Benamejí, conserva l'Amazona ferida, còpia romana de començaments del segle II dC d'un original grec clàssic del segle V aC. És una de les escultures d'aquest model més ben conservades del món, l'única trobada fora de Roma i la que conserva restes de policromia. El museu reuneix també a la seva sala de mosaics sis grans mosaics romans trobats en excavacions urbanes, entre ells el de les Estacions i el del Triomf Bàquic.
Fita
Assentament de l'edat del bronze i època tartèssica, amb ocupació documentada des d'entorn del segle IX aC, localitzat al nucli urbà d'Écija. És testimoni de la presència humana al lloc de la futura Astigi segles abans de la fundació romana.
Fita
L'any 14 dC, sota August, Astigi va rebre el títol de colònia amb el nom de Colonia Augusta Firma Astigi, convertint-se en una de les capitals de conventus jurídic de la Bètica romana.
Fita
La ciutat va ser presa l'any 711 durant la conquesta musulmana de la península, després d'una batalla propera. El 1240 va ser reconquerida per Ferran III, i el 1402 Enric III li va concedir el títol de ciutat.
Fita
El gran terratrèmol de Lisboa de 1755 va causar danys en temples i torres d'Écija, entre ells desperfectes que van obligar a reconstruccions posteriors en diverses de les seves esglésies, contribuint a l'aspecte barroc actual de bona part de les seves torres.
Fita
La línia de ferrocarril entre Marchena i Écija es va inaugurar el 31 d'agost de 1879, connectant la ciutat amb la xarxa ferroviària i facilitant la sortida de la seva producció agrícola.
Curiositat
Écija ostenta registres històrics de temperatura extrema a Espanya: 48°C el juliol de 1966, amb referències no oficials de fins a 49°C el juliol de 1959, mentre que el gener de 2005 es va registrar una mínima de -9,1°C. És el municipi de major extensió de la província de Sevilla, amb 978,47 km².
Activitat
El 8 de setembre se celebra la festivitat de la patrona d'Écija, la Virgen del Valle, i una setmana més tard, a finals de mes, té lloc la Feria de Septiembre.
Gastronomia
El mollete ecijano, un pa tou i esponjós, juntament amb la manteca colorá (llard de porc amanit amb pebre vermell), formen l'esmorzar tradicional d'Écija. La rebosteria local inclou també coques de llard, coques d'oli i les yemas del Ecijano.